Re major: diferència entre les revisions

}}

'''Re major''' (també '''ReM''' en la notació europea i '''D''' en la notació americana) és la [[tonalitat]] que té l'[[escala major]] a partir de la [[nota]] re. Així, la seva escala està constituïda per les notes re, mi, fa, sol, la, si i do. La seva [[Armadura (música)|armadura]] té dos [[sostingut]]s (fa, do). El seu [[relatiu menor]] és la tonalitat de [[si menor]], i la tonalitat homònima és [[re menor]].

 

La tonalitat de re major és força adequada per a la música de [[violí]] a causa de les característiques de l'instrument, que té les quatre cordes afinades amb les notes sol, re, la i mi. Les cordes a l'aire ressonen per simpatia amb la corda afinada en re, produint un so especialment brillant. Per tant, no és estrany que molts compositors clàssics al llarg dels segles hagin escollit escriure els seus concerts per a violí en la tonalitat de re major, com és el cas de [[Wolfgang Amadeus Mozart|Mozart]] –''Concert per a violí núm. 2'' (1775), i ''Concert per a violí núm. 4'' (1775)–, [[Ludwig van Beethoven|Beethoven]] (1806), [[Paganini]] –''Concert núm. 1'' (1817)–, [[Brahms]] (1878), [[Txaikovski]] (1878), [[Prokofiev]] –''Concert núm. 1'' (1917) i [[Stravinski]] (1931).

*''Concert per a trompeta núm. 2'' - [[Georg Philipp Telemann]]

*''[[Simfonia núm. 104 (Haydn)|Simfonia "Londres"]]'' - [[Franz Joseph Haydn]]

*''[[Simfonia núm. 2 (Beethoven)|Simfonia núm. 2]]'', [[Concert per a violí (Beethoven)|Concert per a violí]], la ''[[Missa Solemnis (Beethoven)|Missa Solemnis]]'', la ''[[Sonata per a piano núm. 15 (Beethoven)|Sonata per a piano núm. 15]]'' - [[Ludwig van Beethoven]]

*''Concert per a [[violí]] núm. 1'' - [[Niccolò Paganini]]