Factorització dels polinomis: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
m Canviant per coherència amb l'article principal
Línia 137:
Segons la naturalesa de l'anell dels coeficients considerat, els algorismes de factorització dels polinomis en producte de polinomis irreductibles són de dificultat variable.
 
En el cas de coeficients reals o complexos, l'obtenció d'una factorització exacta amb coeficients en escriptura decimal és en general impossible, ja que l'escriptura d'una arrel requereix una infinitat de decimals. Tanmateix nombrosos algorismes, dels quals el més cèlebre és el [[mètode de Newton]], permeten obtenir aproximacions tan bones com es vulgui. Tal algoritmealgorisme iteratiu, sota bones condicions de partida, pot doblar (fins i tot més que doblar) el nombre de decimals obtinguts a cada iteració. Condicions de sortida acceptables poden ser obtingudes utilitzant prèviament [[algorismes de separació de les arrels]]. El cas de les arrels múltiples, o extremadament pròximes, necessita consideracions particulars.
 
En el cas dels polinomis amb coeficients a cossos finits, per a un polinomi fixat, no existeix més que un nombre finit de divisors potencials, els polinomis de grau inferior. Un algoritmealgorisme ingenu consisteix doncs a factoritzar un polinomi provant la seva divisibilitat pels polinomis de grau inferior, de manera anàloga a l'algorisme ingenu de divisió dels enters. Tanmateix, existeixen algorismes força més eficaços. Han estat descoberts entre la fi dels anys 1960 i el començament dels anys 1980, i són de complexitat polinòmica, determinista o probabilista, per exemple l'[[algorisme de Berlekamp]], o el de [[algorisme de Cantor-Zassenhaus|Cantor-Zassenhaus]].
 
De la factorització polinomis amb coeficients als cossos finits es dedueixen dels algorismes de factorització en altres dominis. En principi per als polinomis dels quals els coeficients són [[nombres p-adics]], amb la restricció, com en el cas dels coeficients reals i complexos, que no es pot obtenir en tant que finit més que un nombre finit de termes d'un desenvolupament p-adic (els factors irreductibles poden ser de qualsevol grau, i no només de grau 1 o 2 com en els casos reals i complexos). Això es pot fer gràcies a una versió algorísmica del [[lema de Hensel]]. Llavors, per als polinomis amb coeficients racionals, o en cossos de nombres. El pas d'una factorització en l'àmbit dels coeficients p-adics a una factorització amb coeficients racionals és possible ja que la segona s'obté reagrupant convenientment els factors de la primera. És possible de provar totes aquestes combinacions, el que pot ser de complexitat algorítmica exponencial, o bé transformr aquest problema a un problema algorísmic d'àlgebra lineal de tipus [[problema de la motxilla]]. Aquests algorismes encara estan sent millorats als començaments dels anys 2000 (veure [[algorisme de Van Hoeij]]).