Adverbi

L'adverbi és una categoria gramatical que actua com a nucli del sintagma adverbial. El nom adverbi deriva de ad ('al costat') i verbium, atès que acostuma a modificar verbs. També pot modificar els adjectius i altres adverbis. Com a excepció, pot aparèixer amb altres categories en expressions lexicalitzades (com no-violència).

A part de ser un modificador, pot exercir la funció de complement circumstancial. Les locucions adverbials són grups de paraules que compleixen funcions d'adverbis. Alguns adverbis fan de modificadors oracionals quan afecten tota la frase, com en el cas de «Exacte, ho has endevinat» o «Desgraciadament no va poder venir». Els matisos que aporta en aquest cas són molt variats, fet que ha dut alguns lingüistes a afirmar que s'hauria de dividir la categoria en altres de més precises.

En català, la majoria d'adverbis venen de preposicions del llatí o de la suma d'un adjectiu més la partícula -ment. Són categories invariables, és a dir, no tenen flexió de gènere o nombre.

Tipus d'adverbis

Segons el significat es classifiquen en adverbis de:

• temps (ara, després, tard, avui…)
• manera (tranquil·lament, bé, malament…)
• lloc (ací, darrere…)
• negació (no, potser…)
• afirmació (sí, també…)
• dubte (depèn, potser…)
• relatius (on, quan…)
• quantitat (molt, menys, poc…)

Formació dels adverbis

Si bé poden ser paraules independents, com bé o molt, hi ha molts adverbis que deriven d'altres paraules amb un morfema específic (especialment els de manera i els procedents d'adjectius).

• En les llengües romàniques és -ment/-mente i s'afegeix a l'adjectiu
• En interlingua de la IALA és -mente i s'afegeix a l'adjectiu
• En anglès s'afegeix -ly als adjectius
• En esperanto i en ido acaben en -e
• En àrab s'hi afegeix -an
• A les llengües austronèsiques es duplica el lexema en comptes d'afegir cap morfema
• En irlandès s'afegeix go- com a prefix
• En lituà s'adjunta la terminació -i
• En turc, alemany i neerlandès no canvia la forma respecte a l'adjectiu