L'ample bosnià o bosnaspur és un ample de via estret amb una distància entre els costats interiors de dos rails paral·lels que fa entre 760 i 762 mm o 30 polzades.[1] Aquest ample era força popular a l'antiga Iugoslàvia, sobretot a Bòsnia i Hercegovina. L'ample va utilitzar-se a la darreria del segle xix i es va popularitzar a tot l'Imperi Austrohongarès per a la construcció de vies segundàries. El 1911 es comptaven a l'imperi amb una xarxa de 1261 quilòmetres d'ample bosnià.[2] En valls estretes amb moltes corbes era més econòmic que l'ample mètric o estàndard.[3]

Tren a una via d'ample bosnià a Dubrovnik (1967)

A l'argot ferroviari àustriac es parla també d'«ample faraònic». Segons una llegenda l'enginyer austríac Alois Negrelli (1799-1858) durant la construcció del Canal de Suez l'hauria utilitzat per poder construir ferrocarrils als antics senders dels temps dels faraons que eren tant estrets que no hi hauria cabut res de més ample. No hi ha cap prova documentada sobre aquest fet probablement llegendari.[4]

Unes vies d'ample bosnià modifica

Referències modifica

  1. Mitteilungen der Österreichischen Geographischen Gesellschaft (en alemany). volum 59, 1916, p. 372. 
  2. Mitteilungen, 1916, p. 402.
  3. 3,0 3,1 «Berg- und Talfahrt auf Bosnaspur: Entlang der Parenzaner Bahn unterwegs in Istrien» (en alemany). Wiener Zeitung, 05-08-2011.
  4. Chester, Keith. The Narrow Gauge Railways of Bosnia-Hercegovina (en anglès). Malmö: Stenvall, 2007, p. 22. ISBN 978-91-7266-166-0. 
  5. Plešnik, Marko. «Ćiro - die bosnische Schmalspurbahn». A: Bosnien und Herzegowina: unterwegs zwischen Save und Adria (en alemany). Trescher Verlag, 2010, p. 294. ISBN 9783897941687.