Anselm de Nonantola
Anselm de Friuli o Anselm de Nonantola (Cividale, vers 723 - Nonantola, vers 803) va ser un duc llombard que es va fer monjo i va esdevenir abat de Nonantola. Fou canonitzat i és venerat com a sant.[1]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 720 Cividale del Friuli (Itàlia) |
| Mort | 803 (Gregorià) (82/83 anys) Nonantola (Itàlia) |
| Abat | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot |
| Orde religiós | Orde de sant Benet |
| Enaltiment | |
| Festivitat | 3 de març |
| Altres | |
| Títol | Duc de Friül (749–751) |
| Germans | Giseltruda |
Anselm va ser duc del Friül a Forum Iulium (moderna Cividale) al nord-est d'Itàlia llombarda. Va decidir fer-se monjo i l'any 750 va construir un monestir. El va construir a Fanano, un indret concedit pel rei dels llombards Astolf (Aistulf), que s'havia casat amb la germana d'Anselm, Gisaltruda.[1]
Dos anys més tard, al voltant de 752, va fundar i va ser el primer abat del monestir de Nonantola, també prop a Mòdena, al nord-est de la ciutat, un indret també lliurat per Astolf.[2][3] Més tard va anar a Roma, on el papa Esteve II el va investir amb l'hàbit de Sant Benet i el va nomenar abat de Nonantola. Va crear diversos hospicis per poder atendre als pobres i els malalts, on eren cuidats pels monjos.[1][4]
El 756 el rei Desiderius va succeir a Aistulf i de les facilitats per dur a terme les seves fundacions va passar a l'ostracisme. Desiderius el va desterrar de Nonantula, i es va passar els set anys de l'exili a l'Abadia de Montecassino, fins al 774.[1]
Quan Carlemany va caputurar Desiderius per empresonar-lo, Anselm va poder tornar. Compliria cinquanta anys com abat de Nonantula, on va morir el 803.[1] Va tenir a les seves ordres 1.144 monjos en diversos monestirs, sense comptar els novicis.[5]També va fundar diversos hospitals amb els seus béns o donatius del rei.[6]
Va ser nomenat patró d'aquesta ciutat.[1] Canonitzat per l'Església Catòlica, és recordat el 3 de març. Fins a 1083, Nonantola fou un monestir imperial que després del temps d'Anselm sovint va patir interferències imperials en l'elecció dels seus abats.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Ott, Michael. The Catholic Encyclopedia. Vol 1: St. Anselm. New York: Robert Appleton Company, 1907.
- ↑ italiano, Touring club. Emilia Romagna (en italià). Touring Editore, 1991. ISBN 978-88-365-0440-4.
- ↑ Savioli, Lodovico. Annali bolognesi ... (en italià). Remondini, 1784, p. 77-82.
- ↑ Bérault-Bercastel, Antoine-Henri de. Historia de la Iglesia, 9 (en castellà). Imprenta de D. Benito Monfort, 1831, p. 219-225.
- ↑ Alzog, Johannes Baptist. Historia universal de la iglesia (en castellà). Liberá Religiosa, 1856, p. 361.
- ↑ Receveur, François Joseph Xavier. Historia de la Iglesia: (1843. 384 p.) (en castellà). Imp. de José Félix Palacios, 1843, p. 335.