Aragonès tensí
dialecte de l'aragonès
El tensí és la varietat de l'aragonès central, pròpia de la de la Vall de Tena,[1] a la part occidental del Pirineu aragonès.
Tensino  | |
|---|---|
| Tipus | dialecte |
| Dialecte de | aragonès |
| Ús | |
 | |
| Coordenades | 42° 46′ 10″ N, 0° 20′ 14″ O / 42.769558°N,0.337142°O |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees llengües itàliques llengües romàniques llengües romàniques occidentals llengües gal·loibèriques llengües gal·loromàniques llengües occitanoromàniques aragonès aragonès central aragonès centre-occidental | |
Fonètica modifica
A la parla viva es conserven alguns casos de -ch- en lloc de –ll-
- Estacho
- Gricha.
- Grichón.
A la toponímia hi ha molts més casos: Espelunziecha, Castiecho.
Això són restes de fonemes cacuminals que eren comuns en tot l'Alt Aragó i que encara es troben en l'asturlleonès occidental.
Morfologia modifica
- Articles o, os, a, as, que darrera vocal son ro, ros, ra, ras, representant un cas d'evolució de la -LL- llatina, (una L dople), fins -r- com en el veí gascó.
- Partícula bi, que s'apostrofa:
- Bi ha > b'ha.
- Bi eba > b'eba.
- Passats perfectes en –os en lloc de en –es, que sol hi ha en Aragües:
- Puyós, Cantós, Dijiós
- Condicional amb -b-, -arba, -erba, -irba diferent de qualsevol llengua hispànica, i que Francho Nagore considera genuí en aragonès segons aquest esquema
- Cantar + eba > cantarba.
- Cantar + ebas > cantarbas.
Parles locals modifica
El panticut, parlat a Panticosa, lloc on millor es conserva l'aragonès de la vall.[2]
Referències modifica
- ↑ Gran Enciclopedia Aragonesa Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine. (castellà)
- ↑ Nagore Laín, Francho. Gramática de la lengua aragonesa (en castellà). volum 1. Librería General, 1977, p. 17. ISBN 9788470780400.
Enllaços externs modifica
- Textos dialectals del català i de l'aragonès Arxivat 2008-10-12 a Wayback Machine. (català)