Armando Boix
Armando Boix (Sabadell, 1966) és un dibuixant, dissenyador gràfic i escriptor català, especialista en contes i en novel·les. Es dedica a la literatura juvenil i a la literatura fantàstica i a la ciència-ficció. Va dirigir la revista dedicada el cinema fantàstic Stalker (el nom del qual és un homenatge a la pel·lícula d'Andrei Tarkovski) i ha escrit articles i assajos sobre literatura.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1966  (57/58 anys)Sabadell (Vallès Occidental) |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor de ciència-ficció |
Premis
| |
| Lloc web | armandoboix.hol.es |
Biografia modifica
Es va donar a conèixer amb la seva primera novel·la, El jardín de los autómatas, amb el qual va guanyar el Premi Gran Angular de 1997. Aquesta obra va ser traduïda al francès per l'editorial Flammarion amb el títol de Jardin des automates. Posteriorment va publicar dues novel·les juvenils més, El sello de Salomón (1998) i Aprendiz de marinero (2000).
En col·laboració amb José Miguel Pallarés i Faustino Lobo va escriure la novel·la breu El salario de la bailarina (editorial Bucanero, n.º 11, 1999).[2]
Bibliografia modifica
- 2015: En calles oscuras (Kokapeli Ediciones).
- 2014: El noveno capítulo y otros relatos (Cyberdark).
- 2012: La joven a la que amaban las hadas (Edebé).
- 2007: Sombras de todo tiempo (Ediciones Mandragora).
- 2000: Aprendiz de marinero (Editorial Edebé).
- 1998: El sello de Salomón (Editorial SM).
- 1997: El Jardín de los Autómatas (Editorial SM).
Referències modifica
- ↑ fjsi42225,3341203704. «LOS PULP MAGAZINES EN NORTEAMERICA - Armando Boix - Opinion.Pensado». www.ciencia-ficcion.com. [Consulta: 16 gener 2017].
- ↑ Público, Diario «¡Bienvenidos al año 2028! Así iba a ser la Barcelona del futuro, según un proyecto de 1929» (en castellà). Strambotic, 26-06-2016. Arxivat de l'original el 2019-10-23 [Consulta: 16 gener 2017]. Arxivat 2019-10-23 a Wayback Machine.