Arrefòries

Les Arrefòries (en grec antic: Ἀρρηφόρια, llatí: Arrhephoria) eren unes festes que se celebraven a l'antiga Àtica dedicades a la deessa Atena com a deessa de la fertilitat. De vegades s'anomenaven Hersefòries (Ἑρσηφόρια), en referència a Herse, la filla de Cècrops, vinculada a Atena. Se celebrava cada any el mes d'Esciroforió (juny-juliol).

Arrefòries

Nom en la llengua original	(grc) Αρρηφόρια (grc) Ερρηφόρια (grc) Ερσηφόρια
Tipus	festival
Commemora	Atena
Mes de l'any	Esciroforió
Cultura	antiga Grècia
Estat	Antiga Atenes
Participant	Arrèfores

Sembla que el nom deriva del terme ἄρρητα (àrreta 'misterós, sagrat'), i es relacionava amb rituals ocults, mentre que el d'Hersefòries fa referència al culte a Herse, que es creu íntimament lligat a Atena, segons l'Etymologicum Magnum.

Les arrèfores, quatre joves d'entre set i onze anys, eren seleccionades cada any per l'arcont basileu d'entre les famílies més distingides. Dues d'elles teixien i supervisaven la confecció dels peples sagrats d'Atena que rebia a la festa de les Panatenees, i les altres dues, el dia de la festa, portaven al cap les cistelles sagrades destinades a la deessa a l'Acròpoli, i ni elles mateixes en sabien el contingut. Durant un any s'estaven retirades, bé al Partenó o en algun edifici de l'entorn. Al començar el festival carregaven les cistelles que ningú, ni la mateixa sacerdotessa, sabia què contenien. A la ciutat hi havia un recinte sagrat vora els jardins d'Afrodita, amb una gruta natural, i baixaven allà a dipositar les cistelles i s'enduien una altra cosa ben tapada, de contingut també desconegut. Després s'acomiadava a les noies i se'n triaven altres quatre per ocupar el seu lloc. Les noies vestien túniques blanques ornades amb fils d'or, que quedaven per la deessa, i menjaven una mena peculiar de pastissos fets per a l'ocasió. Per cobrir les despeses del festival s'organitzava una litúrgia especial coneguda que rebia el nom d'Arrefòries. No es coneixen més detalls sobre el festival.