Assumpta Montellà i Carlos
Assumpta Montellà i Carlos (Mataró, Maresme, 1958) és una historiadora i escriptora catalana.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (ca) Assumpta Montellà i Carlos  1958 (65/66 anys)Mataró (Maresme) |
| Dades personals | |
| Nacionalitat |  Catalunya |
| Activitat | |
| Camp de treball | Assaig |
| Ocupació | Escriptora i historiadora |
| Obra | |
| Primeres obres | La maternitat d'Elna |
  | |
Nascuda a Mataró l'any 1958, estudià Història. El seu primer llibre, La Maternitat d'Elna és un dels llibres més venuts a Catalunya, motiu pel qual ha estat traduït al castellà i al xinès, i se n'ha fet una adaptació teatral, una de televisiva i una de cinematogràfica.[2] El setè camió també es convertí en un èxit de vendes fet que demostra la reimpressió de quatre edicions en vuit mesos i la traducció de l'obra al francès.[3] L'any 2012 publicà El silenci dels telers, un recull d'històries sobre les dones a les colònies tèxtils catalanes durant la Revolució Industrial.[4]
Polèmiques modifica
L'any 2010, Assumpta Montellà va ser acusada de plagi pel seu llibre Contrabandistes de la llibertat.[5] Posteriorment, el 2015, Assumpció Estivill també acusà Montellà d'utilitzar indegudament diversos treballs seus, així com els d'altres autors, en l'obra Lletraferides. Després que Estivill anunciés que emprendria accions legals, l'editorial Ara Llibres va acabar retirant del mercat l'obra sobre les bibliotecàries catalanes.[6]
Obres modifica
- La Maternitat d'Elna (Ara Llibres, 2005)[7]
- El setè camió. El tresor perdut de la República (Ara Llibres, 2007)[8]
- Contrabandistes de la llibertat (Ara Llibres, 2009)
- Art i guerra. Destrucció, espoli i salvaguarda del patrimoni durant la guerra civil: l'exemple de Mataró (Institut Municipal d'Acció Cultural, 2010)
- Elisabeth Eidenbenz. Més enllà de la Maternitat d'Elna (Ara Llibres, 2011)
- Pa, crosta i molla. La guerra civil vista per les dones de les Garrigues (Pagès editors, 2011)
- El silenci dels telers. Ser dona a les colònies tèxtils catalanes (Ara Llibres, 2012)[9]
- 115 dies a l'Ebre. El sacrifici d'una lleva (Ara Llibres, 2014)
- Lletraferides. La història de les nostres bibliotecàries (Ara Llibres, 2015).[10]
Referències modifica
- ↑ «Un sentit adéu a una gran dona». Ara Llibres, 24-05-2011. [Consulta: 22 juliol 2013].[Enllaç no actiu]
- ↑ «La Maternitat d'Elna reobre les portes». Ara.cat, 16-02-2013. [Consulta: 22 juliol 2013].
- ↑ «Presentació del llibre "El silenci dels telers", d'Assumpta Montellà». MolletVallès.net. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 22 juliol 2013].
- ↑ Farradellas, Víctor. «Assumpta Montellà presenta ‘El silenci dels telers'». Sàpiens, 23-10-2012. [Consulta: 22 juliol 2013].
- ↑ Vilanova, Francesc «Apropiacions i usurpacions». L'Avenç, Num. 353, (gener 2010). Arxivat de l'original el 2015-12-08 [Consulta: 12 febrer 2021]. Arxivat 2015-12-08 a Wayback Machine.
- ↑ «Ara Llibres retira una historia de las bibliotecarias en Catalunya acusada de plagio». El Periódico. [Consulta: 16 juny 2015].
- ↑ «La Maternitat d'Elna». Ara Llibres. [Consulta: 22 juliol 2013].[Enllaç no actiu]
- ↑ «El setè camió». Ara Llibres. [Consulta: 22 juliol 2013].[Enllaç no actiu]
- ↑ «El silenci dels telers». Ara Llibres. Arxivat de l'original el 2013-02-18. [Consulta: 22 juliol 2013].
- ↑ Marimon, Sílvia «Les nostres bibliotecàries van ser dones intrèpides que no s'espantaven». La biblioteca ideal (L'ideal de Biblioteca). Diari Ara, 23-04-2015, pàg. 37 [Consulta: 24 abril 2015].