Austau VII d'Orlhac

Austau d'Orlhac o Austorc (ca. 1225- ca. 1291) va ser un trobador nascut vers 1225 al Castell de Conros, situat a l'actual Arpajon (Arpajon-sur-Cère en francès). Es conserva el seu testament de 1291.

Infotaula de personaAustau VII d'Orlhac
Nom original(fr) Astorg VII d'Aurillac Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 1225 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Orlhac Modifica el valor a Wikidata
Mortdècada del 1300 Modifica el valor a Wikidata (74/84 anys)
Tolosa Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciótrobador, compositor Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica medieval Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Era fill d'Austau VI d'Orlhac i de Margarita de Malemort i tenia un germà, Durand de Montal, senyor de Laroque.

  • El 24 de juny de 1261, Austau i Durand, fills i hereus d'Austau d'Orlhac, donen a Guilhem de Montal, Guilhem de Malemort i Malfre de Castelnau, guardians del testament del seu pare, la meitat dels ingressos de totes les seves terres durant tres anys a fi de pagar els drets, despeses, multes, deutes i almoines rebuts de la successió. Acte segellat per Hug IV de Rodés, comte de Rodès, i Aimar, abat d'Orlhac.
  • Va ser armat cavaller per Lluís IX de França el dia de Pentecosta de 1267.
  • El 22 d'agost de 1270 va vendre al seu germà Durand de Montal diverses possessions per 13 060 sous de Clermont, per poder seguir Sant Lluís a la Vuitena Croada. A partir de 1274, Austau va entrar en guerra amb el nou comte de Rodés, Enric II.

Obra modifica

Només s'ha conservat d'ell un sirventès molt bell i també sever on critica la lleugeresa del clergat del seu temps. Està escrit el 1250.[1]

  • (40,1)[2] Ai! Dieus! per qu'as facha tan gran maleza

Referències modifica

  1. Vegeu la pàgina web RIALTO, mencionada als enllaços externs
  2. Una explicació sobre la numeració de la poesia trobadoresca d'acord amb el repertori de Pillet i Carstens es troba a l'article Alfred Pillet.

Bibliografia modifica

  • Félix de La Salle de Rochemaure, Les troubadours cantaliens, Aurillac, 1910
  • Alfred Jeanroy, Le troubadour Austorc d'Aurillac et son sirventés sur la septième Croisade, in Romanische Forschungen 23 (1907), pàg. 81-87
  • Alfred Pillet / Henry Carstens, Bibliographie der Troubadours von Dr. Alfred Pillet [...] ergänzt, weitergeführt und herausgegeben von Dr. Henry Carstens. Halle : Niemeyer, 1933 [Austau d'Orlhac és el número PC 40]

Vegeu també modifica

Enllaços externs modifica