Obre el menú principal

Vuitena Croada

campanya de Lluís IX de França adreçada contra el regne de Tunísia

La vuitena croada fou una campanya militar engegada per Lluís IX de França i adreçada contra el regne de Tunísia, en la qual moriren ell i el seu fill.

Infotaula de conflicte militarVuitena Croada
Croades
SmrtLudvika91270.jpg
El setge de Tunis i la mort del rei Lluis IX, Grandes Chroniques de France de Jean Fouquet
Tipus Croades
Data 1270
Lloc Tunísia
Resultat Tractat de Tunis
Mort de Lluís IX de França
Obertura del comerç amb Tunísia
Bàndols
França Regne de França
Regne de Nàpols Anjou
Dinastia hàfsida Hàfsida
Comandants en cap
França Lluís IX de França
Regne de Nàpols Carles I de Nàpols
Dinastia hàfsida Muhàmmad al-Mustànsir
Modifica les dades a Wikidata
Il·lustració del Setge de Tunis

Situació al Pròxim OrientModifica

Els mongols havien posat en perill el poder del Soldanat mameluc del Caire després de la setena croada, però derrotats a la batalla d'Ayn Jalut el 1260, vençuda pel general Bàibars a les ordres del soldà Qútuz, va canviar la situació. Esdevingut soldà, Bàibars va desfermar una ofensiva general contra els territoris romanents del Regne de Jerusalem.

La croadaModifica

Els papes Alexandre IV, Urbà IV i Climent IV convoquen una croada per aturar Bàibars, però la campanya de conquesta de Carles d'Anjou contra Manfred Hohenstaufen pel Regne de Sicília, sostinguda pel seu germà, el rei Lluís IX de França, retarda la preparació de la croada i canvia el seu destí natural. Així, mentre que Jaume el Conqueridor tramet els seus fills bastards Ferran Sanxis de Castre i Pere Ferrandis, que res no obtenen a Acre a causa de la seva inexperiència,[1] Lluís aplega la majoria de la noblesa francesa (Carles d'Anjou, Robert II d'Artois, Teobald II de Navarra, Joan I de Bretanya...) a Aigües Mortes per salpar cap a Tunísia el 4 de juliol de 1270,[2] destí que clarament beneficiava la posició de Carles d'Anjou com a nou rei de Sicília. L'establiment d'un rei cristià a Tunísia hauria afavorit, sens dubte, noves expedicions a Egipte.

Després d'una pausa a Sardenya, Lluís va desembarcar a Tunísia i va posar setge a la capital, Tunis, del 15 al 24 de juliol del 1270.[3]

Contra les esperances dels croats, el soldà tunisenc Al-Mustànsir no es va fer cristià, sinó que es va aprestar a la defensa, demanant socors a Bàibars.

Llavors va esclatar una epidèmia entre els assetjants que va matar el rei Lluís i el seu fill Joan Tristany (25 d'agost).[4] El seu successor, Felip III era massa jove i estava també malalt, de manera que Carles d'Anjou va prendre el comandament.

Va seguir el setge fins que el soldà va pagar una indemnització de 210.000 unces d'or (30 d'octubre), moment en què els francesos aixecaren el setge.[5]

ReferènciesModifica

  1. Grousset, 1936, p. 644-5.
  2. Procter, 1856, p. 429.
  3. Lock, 2013, p. 183.
  4. Richard, 1983, p. 566-570.
  5. Richard, 1983, p. 558-566.

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Vuitena Croada
  • Grousset, René. Histoire des croisades et du royaume franc de Jérusalem - III. 1188-1291 L'anarchie franque (en francès). Perrin, 1936. 
  • Lock, Peter. The Routledge Companion to the Crusades (en anglès). Routledge, 2013. 
  • Tyerman, Christopher. Las guerras de Dios (en castellà). Ed, Critica, 2006. 
  • Procter, George. History of the crusades: their rise, progress, and results (en anglès). Griffin and Co., 1856. 
  • Richard, Jean. Saint Louis, roi d’une France féodale, soutien de la Terre sainte, Paris (en francès). Fayard, 1983.