Bandera Negra
La Bandera Negra (també anomenada Santa Germandat Catalana) fou l'organització armada i secreta d'Estat Català, fundada a Barcelona el 3 de maig de 1925.[1] El seu nom volia rememorar la bandera negra que durant el Setge de Barcelona de 1713-1714 va onejar en diversos punts de la muralla.[2]
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | organització armada |
Tenia uns dotze membres dirigents i diversos voluntaris: el cap més visible era Marcel·lí Perelló i Domingo, juntament amb Jaume Compte i Canelles (també militant del CADCI). En foren membres destacats: Miquel Badia i Capell, Daniel Cardona i Civit (cap a l'exterior), Ramon Xammar, Emili Granier Barrera, Jaume Julià, Joan Bertran i Deu i Jaume Balius i Mir. Aquesta sotsorganització d'Estat Català tingué comitès a Besiers i a Buenos Aires.
El 1925 va protagonitzar un atemptat contra Alfons XIII, conegut com el Complot del Garraf,[2][3] que pretenia utilitzar una bomba contra el tren del monarca al seu pas per aquesta comarca. Fallida l'operació, la policia va detenir set persones entre les quals Jaume Compte i Miquel Badia.[2] La repressió que l'organització va patir a conseqüència d'aquests atemptats va influir molt en la radicalització del moviment nacionalista català.
Va desaparèixer el 1926, després de la descoberta i desbaratament de la insurrecció que Francesc Macià volia començar des de la Catalunya Nord, esdeveniments coneguts com a Fets de Prats de Molló.[2]
Referències modifica
- ↑ Cucurull, Fèlix. Panoràmica del nacionalisme català: Del 1914 al 1931. Edicions catalanes de París, 1975, p.227. ISBN 2850410217.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Mestre, 1998: p. 92, entrada: "Bandera Negra, La"
- ↑ Crexell, 1988: p. 39
Bibliografia modifica
- Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 1.147 p.; p. 92 entrada: "Bandera Negra, La". ISBN 84-297-3521-6.
- Crexell i Playà, Joan. El Complot de Garraf. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1988. ISBN 84-7202-982-4.