Campionat del món d'escacs femení de 2008
El campionat del món d'escacs femení de 2008 va ser un torneig en el qual es va disputar el títol mundial d'escacs per femení, que va tenir lloc entre el 28 d'agost i el 18 de setembre del 2008 a la localitat de Nàltxik, capital de Kabardino-Balkària, Rússia.
| Tipus | Campionat del món d'escacs femení  |
|---|---|
| Localització i Dates | |
| Localització | Nàltxik (Districte urbà de Nàltxik) 43° 29′ N, 43° 37′ E / 43.48°N,43.62°E |
| Data | 2008 |
Va ser guanyat per Aleksandra Kosteniuk, que va derrotar a la final Hou Yifan per un marcador de 2.5 a 1.5.
Participants modifica
Les jugadores van ser ordenades d'acord amb la seva puntuació Elo segons la llista d'Elo de la FIDE de juliol de 2008, llevat de la campiona defensora del títol, Xu Yuhua que va rebre el número 1.
|
|
Absències modifica
La jugadora amb més alta puntuació, Elo Judit Polgár, mai ha competit pel títol femení i tampoc no hi va participar aquesta vegada. La classificada número 3, Xie Jun, havia jugat molt poc en els últims anys, amb només quatre partides oficials des del 2005[1] i tampoc no va jugar. D'altres absències d'entre el top 20 foren Katerina Lahnó (12a), l'excampiona Zhu Chen (15a) i Elina Danielian (16a).
Algunes jugadores es van negar a anar a Nalchik. En cartes dirigides a la FIDE, la canadenca Natalia Khoudgarian[2] i l'estatunidenca Irina Krush[3] van adduir problemes de seguretat imperants a la regió del Caucas Nord.
Altres jugadores van protestar després de l'inici de la guerra a Ossètia del Sud el 2008. El 12 d'agost del 2008, sis jugadores de Geòrgia van publicar una carta oberta demanant que el campionat es traslladés a un lloc més segur, la qual va ser recolzada per moltes altres jugadores (Monika Socko, Irina Krush, Iweta Rajlich, Ketino Kachiani-Gersinska, Tea Bosboom-Lanchava, Claudia Amura, i Marie Sebag).[3][4] El 15 d'agost, La Federació d'Escacs de Geòrgia va publicar una carta oberta assenyalant que les jugadores georgianes no participarien en el campionat llevat que es canviés de seu a un altre país.[3] L'argentina Claudia Amura, oponent en la primera ronda de la georgiana Lela Javakhishvili, també va publicar una carta a la FIDE demanant el canvi de seu.[2]
El president de la FIDE Kirsan Iliumjínov va contestar amb dues cartes el 13[2] i 19 d'agost,[5] a les quals va confirmar que el campionat tindria lloc a Nalchik, va apel·lar tothom per no barrejar política i esport i va assegurar que els organitzadors proveirien la seguretat necessària. Això va ser secundat per Boris Kutin, president de la Unió Europea d'Escacs,[2] i per Arsen Kanokov, president de Kabardino-Balkaria i president del comitè organitzador.[3] El 21 d'agost, Ilyumzhinov va enviar una carta al president de Geòrgia Mikhail Saakashvili demanant-li que permetés que les jugadores georgianes participessin.[6]
Un total d'11 jugadores no es van presentar al campionat. A més de les sis georgianes (Maia Txiburdanidze, Lela Javakhishvili, Maia Lomineishvili, Nino Khurtsidze, Sopiko Khukhashvili, i Sopio Gvetadze), hi havia Marie Sebag (França), Irina Krush (Estats Units), Iekaterina Kórbut (Rússia), Tea Bosboom-Lanchava (Països Baixos), i Karen Zapata (Perú).[7]
El Torneig modifica
El campionat va usar el sistema d'eliminació simple amb 64 jugadores i sis rondes. En cada emparellament les jugadores s'enfrontaven en dues partides amb control de temps normal (90 minuts per als primers 40 moviments seguit de 30 minuts per a la resta de la partida, amb un increment de 30 segons per jugada des del principi). Si la puntuació després de dues jugades era igual, es jugava un desempat, a dues partides semiràpides (25 minuts, amb 10 segons addicionals després de cada moviment). Si es tornaven a igualar els marcadors després de les partides semiràpides, es jugaven dues partides ràpides (5 minuts, amb 10 segons addicionals després de cada moviment). Si encara persistia l'empat, es jugaria una partida Armageddon, amb 6 minuts per al blanc i 5 per al negre, sense temps addicional. Si la partida acabava en taules, es declarava guanyador el negre. Els colors a la partida decisiva era triat per la jugadora que guanyés el sorteig
La final es jugava a quatre partides en comptes de dues. En cas de desemmpat també s'hagués jugat al millor de 4 partides.[8]
Notes i referències modifica
- ↑ «Individual Calculations for Xie Jun». FIDE. [Consulta: 7 setembre 2008].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Ilyumzhinov: Do not mix politics and sport». Chessbase, 14-08-2008. [Consulta: 28 agost 2008].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Women's World Championship: Georgian players withdraw». Chessbase, 17-08-2008. [Consulta: 28 agost 2008].
- ↑ «Appeal to FIDE: move the Women's World Championship». Chessbase, 12-08-2008. [Consulta: 28 agost 2008].
- ↑ «Ilyumzhinov reiterates: we should not mix sport and politics». Chessbase, 20-08-2008. [Consulta: 28 agost 2008].
- ↑ «Ilyumzhinov to Saakashvili: let your players participate». Chessbase, 22-08-2008. [Consulta: 28 agost 2008].
- ↑ «World Women Chess Championship LIVE!». Chessdom, 29-08-2008. Arxivat de l'original el 2013-11-10. [Consulta: 29 agost 2008].
- ↑ «Regulations for the Women's World Chess Championship Cycle». Official website of the Championship. Arxivat de l'original el 2008-09-06. [Consulta: 7 setembre 2008].
Enllaços externs modifica
- Lloc web oficial Arxivat 2008-12-07 a Wayback Machine.
- Preview at Chessbase