Cartó pedra
El cartó pedra és una pasta de paper endurida amb gluten, guix, escaiola o altres substàncies plàstiques per a fer ornaments que imiten el guix o la pedra.[1][2] S'utilitza per confeccionar màscares, titelles, els ninots de les Falles de València i les Fogueres d'Alacant, així com per fer escenaris i l'attrezzo al teatre i al cinema o elements decoratius d'arquitectura interior.
Tècnica modifica
La tècnica emprada és semblant a la del paper maixé. A partir del modelatge en fang de la figura s'obté un negatiu en escaiola, dividit en dos. Es trossegen fulls de cartó, es mullen i piquen a fi i efecte de tornar-los dúctils, i s'emaren en engrut. Després es col·loquen en formar successives capes, als racons del motlle. Quan s'asseca el cartó, pot extreure's la peça, que ja està llesta per unir-la a d'altres i formar la figura. Aquesta tècnica és coneguda en l'àmbit faller com «tirar de cartó»[3]
Una vegada construïda aquesta, es repassa la seva superfície exterior de nou amb engrut rebaixat, s'enganxen petites tires de paper de diari per cobrir els buits i desnivells, es remodela de pasteta a fi d'aconseguir l'expressió o gest pretès i es prepara per ser pintada. La superfície del cartó es recobreix amb quatre capes successives de pasta o de cola. Després es procedeix al polit de la figura per tal d'eliminar rugositats o coàguls, i finalment s'entona i pinta amb pintura plàstica, esmalts acrílics o a l'oli.
Referències modifica
- ↑ «Cartó pedra». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Cartó». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
- ↑ Antoni Colomina Subiela; Antoni Colomina, Vicente Guerola Blay, Paco Pellicer Brell «La evolución tecnológica del ninot de falla y su aprendizaje intergeneracional» (en castellà). ARCHÉ. Publicación del Instituto Universitario de Restauración del Patrimonio de la UPV, 11 y 12, 2016-2017, pàg. 7.