Charles de Freycinet
Charles Louis de Saulces de Freycinet fou un enginyer i un polític francès que va néixer a Foix el 14 de novembre 1828 i morí a París el 14 de maig 1923.[1]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Charles Louis de Saulces de Freycinet 14 novembre 1828 Foix (França) |
| Mort | 14 maig 1923 (94 anys) París |
| Sepultura | cementiri de Passy |
| Ministre d'Estat | |
| 29 octubre 1915 – 12 desembre 1916 | |
| 14è Seient 1 de l'Acadèmia Francesa | |
| 11 desembre 1890 – 14 maig 1923 ← Émile Augier – Charles Émile Picard → | |
| Ministre de guerra de França | |
| 17 març 1890 – 27 febrer 1892 | |
| President del Consell de França | |
| 17 març 1890 – 27 febrer 1892 ← Pierre Tirard – Émile Loubet → | |
| Ministre de guerra de França | |
| 7 gener 1886 – 3 desembre 1886 | |
| President del Consell de França | |
| 7 gener 1886 – 3 desembre 1886 ← Henri Brisson – René Goblet → | |
| Ministre de guerra de França | |
| 30 gener 1882 – 7 agost 1882 | |
| President del Consell de França | |
| 30 gener 1882 – 7 agost 1882 ← Léon Gambetta – Charles Duclerc → | |
| Ministre d'Afers Exteriors | |
| 28 desembre 1879 – 19 setembre 1880 | |
| President del Consell de França | |
| 28 desembre 1879 – 23 setembre 1880 ← William Henry Waddington – Jules Ferry → | |
Ministre des Travaux publics (fr)  | |
| 13 desembre 1877 – 1879 | |
| Senador de la Tercera República Francesa | |
| 30 gener 1876 – 11 gener 1920 | |
| Prefect of Tarn-et-Garonne (en) | |
| 1870 – 1870 | |
| Dades personals | |
| Formació | École Polytechnique Escola Nacional Superior de Mines de París |
| Activitat | |
| Lloc de treball | París |
| Ocupació | polític, enginyer, alt càrrec |
| Partit | Republicans oportunistes |
| Membre de | |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Guerra franco-prussiana |
| Obra | |
| Localització dels arxius |
|
| Família | |
| Família | Saulces de Freycinet (en) |
| Pare | Casimir de Saulces de Freycinet |
Premis | |
Signatura .png){kind=small} | |
 | |
Fou senador del 1876 fins al 1920 i ministre de foment del 1877 al 1879. En aquest període va contribuir a l'expansió de la xarxa ferroviària i a la modernització de les vies navegables. Va decretar una classificació per a les rescloses, coneguda avui com la norma de Freycinet.
Va ser primer ministre i ministre d'afers estrangers del 1879 al 1880 i del 1885 al 1886. Va sostenir Jules Ferry quan aquest volia laïcitzar les escoles i imposar l'escolaritat obligatòria. Es presentà com a candidat a la presidència el 1885, sense èxit. El 1886 expulsà els Pretendents a la corona de França. Es presentà altra vegada debades a les eleccions presidencials del 1887.
El 1889 va esdevenir el primer ministre francès de la guerra que no era un militar. Portà el servei obligatori a tres anys i modernitzà l'equipament de l'exèrcit. Va ser apartat del poder en voler ofegar l'escàndol de Panamà, però tornà aviat com a ministre de la guerra. Quan el cas Dreyfus esclatà, prengué posició contra l'oficial acusat.
Va ser membre de l'Acadèmia Francesa de les Ciències des del 1882 i de l'Académie française des del 1890.
Publicacions modifica
- Traité de mécanique rationnelle (1858)
- De l'analyse infinitesimale (1860; 1881)
- Des pentes économiques en chemin de fer (1861)
- Emploi des eaux d'égout en agriculture (1869)
- Principes de l'assainissement des villes (1870)
- Traité d'assainissement industriel (1870)
- Essai sur la philosophie des sciences (1896)
- La Question d'Égypte (1905)
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Charles de Freycinet |
- ↑ «Charles de Freycinet». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.