Obre el menú principal

Jules Ferry

polític francès

Jules Ferry (Saint-Dié-des-Vosges, 1832 - París, 1893), apodat "el tonkinès",[1] va ser un polític francès de dretes, centralista i nacionalista. Va ser alcalde de París (1870-1871); diputat a l'Assemblea Nacional (1871-1889); President del Consell, és a dir el cap de govern a la seva època (en general, a la tercera i quarta repúbliques franceses), de 1880 a 1881 i de 1883-1885; Ministre d'Afers Estrangers (1883-1885) i President del Senat (1893). Tenia formació universitària en dret.

Infotaula de personaJules Ferry
JulesFerryBonnat.jpg
Biografia
Naixement 5 abril 1832
Saint-Dié-des-Vosges (França)
Mort 17 març 1893 (60 anys)
París
Causa de mort Causes naturals (Infart miocardíac)
Lloc d'enterrament Saint-Dié-des-Vosges
  Ministre d'Afers Exteriors de França 

20 novembre 1883 – 30 març 1885
  President del Consell de França 

21 febrer 1883 – 6 abril 1885
← Armand FallièresHenri Brisson →
  Ministre d'Instrucció Pública i de Belles Arts de França 

21 febrer 1883 – 20 novembre 1883
  President del Consell de França 

23 setembre 1880 – 10 novembre 1881
← Charles de FreycinetLéon Gambetta →
  Alcalde de París 

15 novembre 1870 – 5 juny 1871
← Esteve AragóJacques Chirac →
  Ambaixador de França a Grècia 


  Senador de la Tercera República Francesa 


Logo de l'Assemblée nationale française.svg  Diputat a l'Assemblea Nacional 

Dades personals
Formació Facultat de Dret de París
Activitat
Ocupació Polític, diplomàtic, advocat, periodista i francmaçó
Partit Republicans oportunistes
Conflicte Guerra francoprussiana
Obra
Localització dels arxius
Família
Parents Camille Risler (sogre)

Find a Grave: 167979934
Modifica les dades a Wikidata

Destaca sobretot per la seva activa promoció del colonialisme francès i per la seva reforma escolar, a la qual va suprimir tota mena d'identitat religiosa ("laïcisme francès"), de les cultures "regionals" (diferents de la francesa) i a les quals va imposar com a única llengua el francès, parlat aleshores per un 10% dels ciutadans de França, i imposant humiliacions i càstigs als que pronunciessin un mot de patois (llengua diferent del francès). Va ser el principal promotor de la vergonha a partir del darrer quart del segle xix. Per a poder estendre aquests valors francesos i uniformitzar tot el territori sota el seu poder, va introduir l'ensenyament primari públic gratuït i obligatori, el model del qual és encara vigent a la França del segle xxi.

Va ser un acèrrim adversari de la Comuna de París de 1871, de la qual va haver de fugir. Educat al catolicisme i casat amb una protestant, es va fer francmaçó a l'edat de 43 anys. Amb objectius econòmics i de domini polític i de mercat, va promoure el colonialisme a la Xina i països del sud-est asiàtic, va obtenir el protectorat de Tunísia i es va llançar a la conquesta del Congo. A Europa va considerar necessari recuperar els territoris de l'Alsàcia i de Lorena. El 1885 va pronunciar el que Charles André Julien ha considerat el "primer manifest imperialista portat a la Tribuna".

NotesModifica

  1. Tonquin, Tonkin, Tongkin o Tongking, era la part septentrional de la Cotxinxina. Els francesos, liderats per Ferry, la van colonitzar entre 1881 i 1885 i van donar a la regió el nom en vietnamita de la capital.