Esteve Aragó
Esteve Aragó (Estagell, 1802 - París, 1892) fou un polític i dramaturg nord-català, potser el més cèlebre dels germans Aragó després del cèlebre científic i polític Francesc.[1] Va escriure un gran nombre d'obres de teatre entre 1822 i 1847.
Biografia | |
---|---|
Naixement | (fr) Étienne Vincent Arago 9 febrer 1802 Perpinyà (Catalunya del Nord) |
Mort | 6 març 1892 (90 anys) 6è districte de París (França) |
Sepultura | Cementiri de Montparnasse |
Batlle de París | |
4 setembre 1870 – 15 novembre 1870 ← Armand Marrast – Jules Ferry → | |
Diputat a l'Assemblea Nacional | |
23 abril 1848 – 26 maig 1849 | |
Dades personals | |
Nacionalitat | Catalunya |
Activitat | |
Lloc de treball | París |
Ocupació | Dramaturg i polític |
Ocupador | Le Figaro |
Obra | |
Localització dels arxius |
|
Família | |
Família | Família Aragó |
Pares | Francesc Bonaventura Aragó i Maria Roig |
Germans | Domènec Francesc Joan Aragó Joan Aragó Jaume Aragó Víctor Aragó Josep Aragó |
Descrit per la font | Svensk uppslagsbok Petit Diccionari Enciclopèdic Brockhaus i Efron Diccionari Enciclopèdic Brockhaus i Efron |
Biografia
modificaFill del liberal Francesc Bonaventura Aragó, que havia participat en la revolució francesa a la Catalunya Nord, i de Maria Roig, tenia per germans:
- Francesc Aragó (1786-1853) fou un eminent científic de la seua època i el ministre de França que durant la segona república va abolir l'esclavitud.
- Joan Aragó (1788-1836) va emigrar cap a l'Amèrica del Nord i esdevingué general de l'exèrcit de Mèxic combatent a la guerra d'independència contra Espanya.
- Jaume Aragó (1799-1855) participà en el viatge d'exploració que Louis de Freycinet dugué a terme en l'Uranie entre 1817 i 1821; quan tornà del viatge, es dedicà al periodisme i a la literatura.
Va escriure un gran nombre d'obres de teatre entre 1822 i 1847 i, segons es diu, va col·laborar amb Honoré de Balzac en l'escriptura de l'Héritière de Birague. El 1829 fou nomenat director del famós teatre de Vaudeville.[1]
No obstant Esteve Aragó fou conegut pel seu activisme polític. Perseguit per la policia de la monarquia el juliol de 1830, fou amnistiat el 1836.[1] Durant les jornades revolucionàries del febrer de 1848 va lluitar a les barricades de París, i moments després de l'abdicació del rei Lluís Felip I, el dia 24, va anar a la direcció general de correus i va ocupar l'edifici.[1] Amb l'adveniment de la segona república (de la qual el seu germà Francesc n'era ministre) va ser confirmat com a director de l'entitat, des de la qual va crear el segell de correus.[1] Contrari al president Lluís Napoleó[1] des que aquest fou elegit el 10 de desembre del 1848, va renunciar al càrrec aquell mateix mes. Des del 1849 va haver de viure a Bèlgica, i no va poder tornar fins al 1859,[1] quan hi hagué una amnistia.
Amb la revolució del 4 de setembre del 1870 Esteve Aragó va esdevenir alcalde de París, i l'any següent fou elegit diputat pel departament dels Pirineus Orientals (a on hi ha la Catalunya del Nord),[1] tot i que hi va renunciar aviat.
Va deixar la política quan ja era vell. El 1879 fou nomenat conservador del Museu de Luxemburg.[1]
Obres
modifica- Stanislas, o La Suite de Michel et Christine, vodevil amb Saint-Alme en 1823;
- L'Anneau de Gygès, vodevil amb Desvergers en 1824;
- Le Pont de Kehl, o Les Faux Témoins, melodrama en 3 actes amb Cuvelier i Desvergers en 1824;
- Un jour d'embarras, vodevil amb Saint-Alme en 1824;
- L'Amour et la guerre, vodevil amb Varin et Charles Desnoyers en 1825;
- Le Compagnon d'infortune, o Les Prisonniers, comèdia-vodevil en 1 acte amb Théaulon (Varietats el 19/1/1825)
- C'est demain le treize o Le Sentiment et l'almanach amb Desvergers en 1826;
- Lia ou Une nuit d'absence, vodevil amb Desvergers en 1826;
- Le Départ, séjour et retour, comèdia-vodevil en 3 actes amb Desvergers i Varin en 1827;
- La Fille du portier, drame en 3 actes amb Anicet-Bourgeois en 1827;
- La Fleuriste, vodevil amb de Villeneuve en 1827;
- Gérard et Marie, vodevil amb de Villeneuve en 1827;
- L'Avocat, melodrama en 3 actes amb Desvergers en 1827;
- Mandrin, melodrama en 3 actes amb Benjamin Antier en 1827;
- Pauvre Arondel, o els 3 talismans, vodevil en dos actes de de Villeneuve en 1827 o 1828;
- Les Quatre Artistes ou Les Lettres et les Portraits, 1827
- Le Rabot et le cor de chasse, o Le Cousin et le voisin, comèdia amb Anicet-Bourgeois i d'Estagel (Étienne Arago) en 1828;
- Le Malade par circonstance, vodevil amb Varin i Desvergers en 1829;
- Paul Morin, drama en 3 actes amb Marie Aycard en 1829;
- Le Cousin Frédéric, o La Correspondance, comèdia-vodevil amb Rougemont i Alexandre Basset en 1829;
- Cagotisme et liberté o Les Deux Semestres, vodevil amb Duvert i Ancelot en 1830;
- Arwed ou Les Représailles, amb Varin i Desvergers en 1830;
- Vingt-sept, 28 et 29 juillet, retaule episòdic de tres dies amb Duvert en 1830;
- Madame Dubarry, vodevil en 3 actes amb Ancelot en 1831;
- Les Chemins en fer, vodevil-revista amb Maurice Alhoy en 1832 ou 1833;
- La Vie de Molière, vodevil en 3 actes amb Dupeuty en 1832;
- Le Prix de folie, vodevil amb el seu germà Jaume Aragó en 1833 o 1834;
- Les Malheurs d'un joli garçon, vodevil amb Varin i Desvergers en 1834;
- Théophile, o Ma vocation, vodevil amb Varin i Desvergers en 1834;
- Les Pages de Bassompierre, amb Varin i Desvergers en 1835;
- Paris dans la comète, revista-vodevil amb Rougemont i Dupeuty en 1835;
- Arriver à propos, vodevil amb Lubize en 1836;
- Le Démon de la nuit, vodevil en 2 actes amb Bayard en 1836;
- Casanova au fort St André, vodevil amb Varin et Desvergers en 1836; dont Albert Lortzing tira un òpera còmica en 3 actes : Casanova, creat el 31 de desembre de 1841 a Leipzig;
- Le Mari à la ville et la femme à la campagne, vodevil amb Varin i Desvergers en 1837
- Le Secret de mon oncle, vodevil amb Varin i Desvergers en 1837;
- Le Cabaret de Lustucru, vodevil amb Jaime en 1838;
- Les Maris vengés, vodevil amb Decomberousse i Roche en 1839;
- Les Mémoires du diable, vaudeville en 3 actes avec Paul Vermond en 1842;
- Brelan de troupiers, amb Dumanoir en 1843;
- Une Invasion de grisettes, amb Charles Varin en 1844;
- Les Aristocraties, comèdia en cin actes i en vers, estrenada en 1847 al Théâtre-Français (Mme Judith dans le rôle de Laurence Verdier).