Francesc Bonaventura Aragó
Francesc Bonaventura Aragó (Estagell, Rosselló, 1754 - Perpinyà, 24 de desembre del 1814) fou el primer membre rellevant del llinatge rossellonès Aragó.[1] Aquesta família d'origen rural encarnava l'estereotip de família de l'elit provincial que va ascendir a les jerarquies del poder central francès aprofitant els canvis generats per l'ensulsiada de l'antic règim.[1]
| Nom original | (fr) François Bonaventure Arago  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (fr) François Bonaventure Raymond Arago 30 gener 1754 Estagell (Rosselló) |
| Mort | 24 desembre 1814 (60 anys) Perpinyà (Catalunya del Nord) |
| Batlle d'Estagel | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, jurista, advocat |
| Família | |
| Família | Família Aragó |
| Cònjuge | Maria Roig (1778–) |
| Fills | Domènec Francesc Joan Aragó, Víctor Aragó, Josep Aragó, Jaume Aragó, Joan Aragó, Esteve Aragó |
De família pagesa, Francesc B. Aragó es va graduar en dret i va esdevenir cònsol d'Estagell entre el 1786 i el 1787. Fou partidari de la revolució francesa des de bon principi, i des de llavors fou batlle del poble, jutge de pau del cantó, comandant de la Guàrdia Nacional durant la Guerra franco-espanyola de 1793, membre del Directori Departamental i després president d'aquest i, finalment, caixer de la moneda de Perpinyà.[1]
El seu fills foren personalitats destacades: el més gran fou el cèlebre científic Francesc Aragó,[1] Joan Aragó fou general de l'exèrcit mexicà que lluità contra l'imperialisme d'Espanya, Jaume Aragó fou escriptor i explorador, i Esteve Aragó també era escriptor.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6; p. 53; entrada: "Aragó"