Christen, ätzet diesen Tag, BWV 63

Christen, ätzet diesen Tag, BWV 63 (Cristians, graveu aquest dia),[1] és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach per al dia de Nadal, estrenada a Weimar, el 25 de desembre de 1713. És la primera cantata existent de Bach per al dia de Nadal.[2]

Infotaula obra musicalChristen, ätzet diesen Tag, BWV 63
Títol originalChristen, ätzet diesen Tag Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalcantata litúrgica Modifica el valor a Wikidata
Tonalitatdo major Modifica el valor a Wikidata
CompositorJohann Sebastian Bach Modifica el valor a Wikidata
LlibretistaJohann Michael Heineccius (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Llenguaalemany Modifica el valor a Wikidata
Movimentmúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
Parts7 moviments socials Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióBWV 63 Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena25 desembre 1713 Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 5ce8c0ed-44aa-41bc-a2c1-a38f884c36e2 IMSLP: Christen,_ätzet_diesen_Tag,_BWV_63_(Bach,_Johann_Sebastian) Modifica el valor a Wikidata

Origen i context modifica

El llibret sembla de Johann Michael Heineccius, i forma part d'un conjunt de sermons publicats el 1717 amb motiu del segon centenari de la reforma luterana. El primer Nadal que Bach passà a Leipzig, l'any 1723, fou interpretada tres vegades, a l'església de Sant Tomàs en la primera missa del matí, a la de Sant Pau, de la Universitat, al servei del migdia, i a la de Sant Nicolau, a les vespres. En aquesta ocasió s'introduïren algunes modificacions entre les quals destaca, en l'ària per a soprano i baix, número 3, la substitució del solo d'oboè per l'orgue, que interpretà el mateix Bach. El contingut general de l'obra és bastant asèptic, poc definit sobre cap fet concret i no conté, pràcticament, elements propis d'una música nadalenca, encara que té un aire festiu i solemne indubtable. Per a aquest dia de Nadal es conserven, a més, les cantates BWV 91, BWV 110, i BWV 191, i la primera de l'Oratori de Nadal (BWV 248).

Anàlisi modifica

Obra escrita per a soprano, contralt, tenor, baix i cor; quatre trompetes, timbal, tres oboès, corda i baix continu amb fagot. Consta de set números amb una disposició clarament simètrica al voltant del recitatiu central.

  1. Cor: Christen, ätzet diesen Tag (Cristians, graveu aquest dia)
  2. Recitatiu (contralt): O selger Tag! o ungemeines Heute (Oh, beneït dia! Oh instant sens parió)
  3. Ària (duo de soprano i baix): Gott, du hast es wohl gefüget (Déu, tu que decideixes molt bé)
  4. Recitatiu (tenor): So kehret sich nun heut (Per tant, avui s'han esfumat)
  5. Ària (duo de contralt i tenor): Ruft und fleht den Himmel an (Feu un clam tot suplicant al cel)
  6. Recitatiu (baix): Verdoppelt euch demnach, ihr heißen Andachtsflammen (Acreixem, per tant, les nostra ablamada Devoció)
  7. Cor: Höchster, schau in Gnaden an (Déu suprem, mireu amb clemència)

En el cor inicial ressalta el caràcter festiu de la cantata – només en aquesta i en la BWV 119 Bach empra quatre trompetes – amb un coral grandiós de gran efecte, en què se superposen els quatre plans sonors de les trompetes, els oboès, les cordes i el cor; el tractament del text és de tipus de motet, és a dir, cada part literària té la seva pròpia temàtica musical. El text del número 2, un recitatiu de contralt acompanyat per la corda, que es va escriure per a la versió de 1723, dona pas al duo de soprano i baix, acompanyat del solo d'oboè o d'orgue, que de manera alternativa arrosseguen l'altra veu darrere seu. El recitatiu número 4 de tenor, també es va reescriure per a la versió definitiva de Leipzig, i és el centre de simetria de la cantata, recorre a l'arioso en les últimes paraules sobre l'arc vinclat i l'espasa esmolada del Lleó de Judà. El segon duet, per a les altres dues veus, contralt i tenor, acompanyat de tota la corda i el continu, tradueix de manera admirable el text “Veniu, oh cristians, veniu en processó”. L'última intervenció del baix, número 6, té més d'arioso que de recitatiu, acompanyat del tres oboès i les cordes, dona pas al cor final, que és un dels més complexos escrits per Bach, que clou la cantata amb una atmosfera de festa inoblidable. Té una durada aproximada d'una mitja hora.

Discografia seleccionada modifica

Referències modifica

  1. Traducció d'Antoni Sàbat i Aguilera. La pàgina en català de J.S. Bach. [1]
  2. Dürr, Alfred. Die Kantaten von Johann Sebastian Bach (en alemany). 1. 4. Deutscher Taschenbuchverlag, 1981, p. 107–109. ISBN 3-423-04080-7. 

Bibliografia modifica

  • Edmon Lemaître. “Guide de La Musique Sacrée et chorale profane. L'âge baroque 1600-1750”. Fayard, París, 1992.
  • Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
  • Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
  • Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.

Enllaços externs modifica