Cirera
Cirera, també conegut com a guinda, és el fruit de diverses espècies arbòries del gènere Prunus, encara que comercialment s'aprofiti un nombre limitat d'espècies. A l'arbre se'l coneix com a cirerer o guinder. Encara que tots els cirerers són del gènere Prunus, a aquest pertanyen espècies que no ho són, com ara el pruner, l'ametller, l'albercoquer i el presseguer. A la península Ibèrica es distingeix com guinda el fruit de Prunus cerasus i com cirera al de Prunus avium, estant a Amèrica més comuna la denominació cirera àcida, per al primer i cirera dolça, per al segon.
Etimologia modifica
Fins al segle I aC. el conreu de la cirera es limitava a la zona compresa entre la mar Negra i la mar Càspia. Després de la conquesta de la colònia grega de Kerasus (actual Giresun) pels romans l'any 67 aC., el general Luci Licini Lucul·le va portar 74 exemplars a la ciutat de Roma on va començar la seva expansió portada per la migracions humanes. Kerasos va ser tornada a anomenar després de la seva conquesta a Kerasun i després a Cerasus, en temps de l'Imperi Romà. D'allà el nom que rebria en llatí, d'on prové cirera.[1][2]
Guinda, per contra, té una etimologia incerta. Joan Coromines suggereix un origen a l'antic provençal a partir del segle xii, quan la casa de Barcelona dominava Provença, al sud del Sacre Imperi Romanogermànic. Aquest terme va evolucionar a partir de l'arrel germànica wīksĭna del que prové el ripuarisch wihsina. D'allà va passar a l'occità guinle i després al provençal guinla. Després la dominació barcelonina a la regió, introduiria el terme guinda que va passar al català i l'espanyol.[3]
Origen i característiques físiques modifica
L'espècie més antiga de totes és el cirerer àcid, Prunus cerasus, originari de la zona entre la mar Negra i la mar Càspia. Les seves característiques físiques són drupa de color vermell negrós, globoses o amb figura de cor. El pinyol és globós, quasi llis.
Espècies modifica
Les principals espècies de cirerer conreades en el món són el cirerer dolç (Prunus avium), el guinder (Prunus cerasus) i el cirerer "Duke", híbrid dels anteriors. Ambdues espècies són naturals del sud-est d'Europa i oest de l'Àsia. El cirerer dolç va tenir el seu origen probablement a la mar Negra i a la mar Càspia, difonent-se després cap a Europa i l'Àsia, portat pels ocells i les migracions humanes. Va ser un dels fruiters més apreciats pels grecs i amb l'imperi Romà es va estendre a regions molt diverses. Els gitanos van ser una de les cultures que va retre tribut a aquest fruit i això es veu reflectit en poemes com a oda a lalusof. Ara com ara, el cirerer es troba difós per nombroses regions i països del món amb clima temperat.
Referències modifica
- ↑ «Pàgina del municipi de Giresun» (en turc). Arxivat de l'original el 2012-09-21. [Consulta: 4 setembre 2012].
- ↑ «Origen de la cereza» (en castellà). cereza.info, 2010. [Consulta: 4 setembre 2012].
- ↑ Coromines, Joan; Pascual, José. Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico. Biblioteca románica hispánica Vol.6. Madrid: Gredos, 1991. ISBN 978-84-249-1362-5. OCLC 463636715.
Enllaços externs modifica
- El cultivo de la cereza. Parte 1. A infoagro.com (castellà)
- El cultivo de la cereza. Parte 2. A infoagro.com (castellà)