Col·legi de les Teresianes
El Col·legi de les Teresianes o Col·legi Santa Teresa-Ganduxer és una escola al carrer de Ganduxer a l'antic municipi de Sant Gervasi de Cassoles, i actualment al barri de les Tres Torres del districte de Sarrià - Sant Gervasi de Barcelona. L'escola imparteix tots els cursos de l'ensenyament reglat des del segon cicle d'educació infantil fins al batxillerat. Antigament, era una escola només per a noies, però a finals del segle xx va passar a ser mixta. Té un concert amb la Generalitat de Catalunya per a impartir els ensenyaments obligatoris. És una obra declarada Bé Cultural d'Interès Nacional.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Nom en la llengua original | (ca) Collegi de las Teresianes  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici escolar | |||
| Part de | Sarrià - Sant Gervasi | |||
| Arquitecte | Antoni Gaudí i Cornet | |||
| Construcció | 1922 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | modernisme català neogòtic: capella | |||
| Altitud | 90 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Barcelona i les Tres Torres (Barcelonès) | |||
| Localització | Carrer de Ganduxer, 85-105 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 54-MH-EN | |||
| Codi BIC | RI-51-0003820 | |||
| Id. IPAC | 58 | |||
| Id. Barcelona | 2277 | |||
| Activitat | ||||
| Ocupant | Centre educatiu privat Santa Teresa - Ganduxer | |||
Descripció modifica
El col·legi Teresià és un edifici de planta rectangular allargada amb un eix longitudinal de comunicació, format per arcs parabòlics, i quatre pisos d'alçada (planta baixa i tres pisos), fet bàsicament de pedra i maó vist.[1]
Als angles de la façana, figuren uns pinacles de maó amb una columna helicoidal culminada amb la creu de quatre braços, típica de les obres de Gaudí, i amb uns escuts de ceràmica amb diversos símbols definitoris de l'orde teresià: el mont Carmel coronat per la creu, el cor de la Verge coronat per espines i el de santa Teresa travessat per una fletxa.[2]
Gairebé totes les obertures tenen forma propera a l'arc parabòlic. A la planta baixa fomen una galeria d'arcs seguits. Als pisos primer i segon, els arcs queden inscrits en un rectangle. Al darrer pis, una successió d'arcuacions (alternant obertures reals amb arcs cecs) formen un gran fris que corona el conjunt, al qual se superposa la barana del terrat que es combina amb una mena de merlets de forma triangular i pinacles amb creus de quatre braços als angles.[1]
En un dels costats llargs hi ha un petit porxo de forma propera al quadrat, que s'eleva dos pisos més formant miradors, tancats amb gelosies de maó amb petits cercles ceràmics de colors.[1]
La porta d'entrada d'aquest porxo, formada per un arc parabòlic, té una reixa de ferro forjat, que està en la línia de la porta del drac dels pavellons Güell, per bé que el seu disseny és més simple.[1]
L'escut de l'orde apareix en diversos indrets. En canvi, no hi ha pràcticament elements ornamentals, sinó solucions constructives.[1]
A l'interior, existeix un passadís que és famós per la successió d'arcs parabòlics que conté. Aquests arcs de línies elegants no són merament decoratius, sinó que tenen la funció de sostenir el sostre i la planta superior. Gaudí utilitzà l'arc en paràbola com a element constructiu idoni, capaç de sostenir pesos elevats mitjançant perfils poc grossos.
L'edifici de les teresianes esdevé, doncs, una de les obres més coherents de Gaudí, en la qual, interior i exterior formen una unitat.[1]
El jardí també va ser dissenyat per Gaudí. Es conserva encara una part del jardí històric. Es tracta d'una cova capella, construïda amb rocs i materials sobrers, que allotja la Mare de Déu de Montserrat, i al costat una rampa esglaonada que s'enfila fent giragonses fins a una placeta coronada amb xiprers i un banc de pedra circular.[3]
Història modifica
Gaudí construí l'edifici per a convent i col·legi de les teresianes amb un pressupost reduït, cosa que juntament amb l'austeritat pròpia de l'orde religiós determinà que l'obra no tingués massa pretensions aparents; d'aquesta manera, la senzillesa de les estructures internes es reflecteix a l'exterior, que no és decorat amb cap mena de policromia.[1] L'encàrrec era d'Enric d'Ossó per a allotjar un col·legi i el convent de la congregació de religioses teresianes (Companyia de Santa Teresa de Jesús), que ell mateix havia fundat.[4]
Va ser concebut per substituir l'immoble que fins llavors les religioses havien habitat al c/ Sant Elies, 4, del llavors municipi independent de Sant Gervasi de Cassoles. La casa va ser ocupada l'any 1886 i funcionava com a col·legi internat, noviciat i seu provincial en règim de lloguer. Aviat es veié la insuficiència del local i es compraren els terrenys actuals, llavors de fàcil accés per trobar-se prop del ferrocarril de Sarrià a Barcelona, llavors municipi independent i allunyat de Barcelona.[5]
La construcció s'inicià el 1887 sota la direcció de l'arquitecte Joan Baptista Pons i Trabal,[6] però el 1888 Ossó encarregà el projecte a Gaudí, que ja havia adquirit gran renom com a arquitecte i com a persona devota, raó per la qual Ossó es decantà per ell. Les obres es van perllongar del 1888 al 1889.
Del projecte inicial de Pons i Trabal s'havien dut a terme tan sols els fonaments. Gaudí complí la voluntat de l'orde de reflectir austeritat en l'edifici, en compliment del vot de pobresa; seguint les indicacions de les religioses, projectà un edifici sobri, realitzat en maó per fora, i amb alguns elements de maó per dins. Utilitzant l'argument que el maó no era car, i que no hi havia gran diferència de costos a col·locar les peces d'una manera o una altra, fou creant elements decoratius on li fou possible, tant a l'exterior com a l'interior. També incorporà a la façana reixes de ferro forjat, un dels seus materials favorits, i la coronà amb un conjunt de merlets que suggereixen un castell, possible al·lusió a l'obra de santa Teresa El castell interior.[7]
El 1908, Gaudí projectà una capella que no arribà a realitzar-se per desacords amb la superiora del convent; l'actual, d'estil neogòtic, és obra de Gabriel Borrell i Cardona.[8]
Galeria d'imatges modifica
-
Imatge del 1888 -
Façana principal del col·legi -
-
Maqueta de l'edifici a Catalunya en Miniatura
.jpg)
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Col·legi de les Teresianes |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Col·legi de les Teresianes». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 12 desembre 2017].
- ↑ Crippa, op. cit., p. 31.
- ↑ Tort, Maria Josep «Els jardins de les Teresianes i de les Tres Torres: 100 anys de diferència». El Jardí, 02-07-2022.
- ↑ Bassegoda, op. cit., p. 144.
- ↑ García Gargallo, Manuel. «Comunitats femenines». A: L'Ensenyament de l'Església a la ciutat de Barcelona. Directori Estadístic (html) (tesi). Barcelona: UB, 2002. DP B. 26249-2006. ISBN 846-89835-43.[Enllaç no actiu]
- ↑ Bassegoda, op. cit., p. 145.
- ↑ Crippa, op. cit., p. 33.
- ↑ Bassegoda, op. cit., p. 146.
Bibliografia modifica
- Bassegoda i Nonell, Joan: Gaudí o espacio, luz y equilibrio, 2002, Criterio, Madrid, ISBN 84-95437-10-4.
- Crippa, Maria Antonieta: Gaudí, 2007, Taschen, Köln, ISBN 978-3-8228-2519-8.
- García Gargallo, Manuel: "L'Ensenyament de l'Església a la ciutat de Barcelona." Tesi doctoral. 2002, UB, Barcelona, ISBN 84-68983-54-3
Enllaços externs modifica
- «Col·legi de les Teresianes». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.
- Lloc web del col·legi.
- Fitxa de protecció d'entorn Arxivat 2012-04-12 a Wayback Machine.. Patrimoni de la Generalitat de Catalunya
- Guia temàtica Biblioteca ETSAB: Col·legi de les Teresianes