La Corona de Barbotin és una peça de ferro colat, que s'utilitza en els molinets d'àncora per hissar la cadena de l'àncora.[1] Porta el nom del seu inventor (Capità Benoît Barbotin).[2][3][4][5][6][7]

Fotografia d'una Corona de Barbotin.

Durant la maniobra de fondeig es desacobla de l'eix principal, permetent girar lliurement, després quan es desitja recollir l'àncora, s'engrana (vincula) a l'eix.

Descripció modifica

Inicialment, els grans vaixells de vela utilitzaven cables de cànem retorçats per a les seves àncores, que s'aixecaven embolicant-los en un argue[8] d'eix vertical operat amb els braços dels homes.

Les cadenes d'ancoratge tenien molts avantatges: resistència molt més gran, resistència a la putrefacció i pes de la cadena que, fent un arc entre la nau i l'àncora, ajuda a amortir els xocs de tracció i millorar la subjecció de l'àncora en el fons i la seguretat del vaixell.

Tanmateix, la cadena no es podia enrotllar correctament sobre el capçal de l'argue i per alçar l'àncora era necessari colpejar (arreglar) la cadena a nivell de l'aigua per incorporar-la i començar de nou tantes vegades com fos necessari fent lliscar l'àncora pel fons, una operació molt llarga i tediosa anomenada "fer Marguerite" pels mariners.[9][10] La invenció de la corona per Benoît Barbotin va simplificar en gran manera l'operació i el seu nom es va donar, per antonomàsia, a la part mecànica per ell inventada.[2]

Aquest nom comú va ser utilitzat per a l'engranatge característic utilitzat per arrossegar les cadenes en tancs, buldòzers i altres vehicles pesats tot terreny.

Diagrama modifica

 
1. Corona de Barbotin - 2. Eix del cabrestant
3. Baules de la cadena - 4. Cinta de fre

Galeria d'imatges modifica

Referències modifica

Bibliografia modifica

Vegeu també modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Corona de Barbotin