Cursa de llançadora

La cursa de llançadora,[1] també anomenada test de Léger, course Navette o test de resistència cardiorrespiratòria, és una prova de carrera a peu que permet avaluar l'aptitud física aeròbica d'un subjecte, especialment el seu consum màxim d'oxigen (VO₂max) i la seva velocitat màxima aeròbica (vVO₂max). Consisteix a efectuar una sèrie d'anades i tornades (realitzant un canvi de sentit al ritme indicat per un senyal sonor) entre dues línies separades per 20 metres a una velocitat creixent en 0,5 km/h cada minut. El moment que l'individu abandona la prova per esgotament és el que indica la seva resistència cardiorrespiratòria.[2][3] La prova fou ideada pel canadenc Luc Léger.

Desenvolupament de la cursa modifica

La cursa de llançadora tracta d'un test d'aptitud cardiorrespiratòria que el subjecte comença la prova caminant i la finalitza corrent, desplaçant-se d'un punt a un altre situat a 20 metres de distància i fent el canvi de sentit al ritme indicat per un senyal sonor que va accelerant-se progressivament. El moment en què l'individu interromp la prova és el que indica la seva resistència cardiorrespiratòria. Són 21 períodes d'1 minut cadascun. El nombre de rectes de cada període i mig període ve donat per la següent taula.

Període Rectes Rectes acumulades
0
0
0
0,5
4
4
1
3
7
1,5
4
11
2
4
15
2,5
4
19
3
4
23
3,5
4
27
4
4
31
4,5
5
36
5
4
40
5,5
5
45
6
4
49
6,5
6
55
7
4
59
7,5
6
65
8
4
69
8,5
6
75
9
4
79
9,5
6
85
10
5
90
10,5
6
96
11
5
101
11,5
7
108
12
5
113
12,5
7
120
13
5
125
13,5
7
132
14
6
138
14,5
7
145
15
6
151
15,5
7
158

Referències modifica

  1. «Cursa de llançadora». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  2. Charles M. Thiebauld i Pierre Sprumont. De Boeck Université. L'enfant et le sport (en francès), 1997, p. 198-199. ISBN 2804126374. 
  3. Véronique Billat. De Boeck Université. Physiologie et méthodologie de l'entraînement (en francès), 2007, p. 157. ISBN 2804143899.