Dalmau VII de Rocabertí
Noble català s.XIV
Dalmau VII de Rocabertí i d'Urgell (? - 1324) fou vescomte de Rocabertí entre 1309 i 1324. Fou un militar i home de confiança de Jaume II i un dels principals actors de la conquesta aragonesa de Sardenya, avançant-se al gros dels expedicionaris amb 200 cavallers i 2.000 infants amb el seu oncle Guerau de Rocabertí i Desfar per ajudar Hug II d'Arborea, prenent Quart i assetjant el Castel di Castro durant el qual va perdre la vida.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Mort | 1324  |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
| Altres | |
| Títol | Vescomte |
| Família | Rocabertí |
| Fills | Jofre V de Rocabertí, Guillem Galceran de Rocabertí, Timbor de Rocabertí |
| Pare | Jofre IV de Rocabertí |
 | |
Es va casar en segones noces amb Beatriu de Cabrenys, filla de Bernat Hug de Cabrenys, que va aportar la baronia de Cabrenys al patrimoni dels Rocabertí. D'aquest matrimoni nasqueren vuit fills,[2] entre els quals:
- Jofre V de Rocabertí, hereu del vescomtat
- Guillem Galceran de Rocabertí, casat amb Maria d'Arborea, filla del jutge Hug II d'Arborea. Va iniciar la branca dels Rocabertí de Cabrenys.
- Timbor de Rocabertí, casada amb Marià IV d'Arborea, fill i hereu del jutge Hug II d'Arborea
Referències modifica
- ↑ «Dalmau VII de Rocabertí». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Fluvià i Escorsa, Armand de. Nobiliari general català, vol. I. Institució Catalana de Genealogia i Heràldica, 2017, p. 169.
| Precedit per: Jofre IV de Rocabertí |
vescomte de Rocabertí 1309-1324 |
Succeït per: Jofre V de Rocabertí |