Dinastia Obrenović
La Dinastia Obrenović (en alfabet ciríl·lic serbi: Обрeновић, pl. Obrenovići / Обреновићи, obrěːnoʋit͡ɕ) fou una dinastia sèrbia que va governar Sèrbia entre 1815 i 1842, i després entre 1858 i 1903. Van arribar al poder pel lideratge del fundador de la dinastia Miloš Obrenović I durant el Segon Aixecament Serbi de 1815–1817 contra l'Imperi Otomà, que va desembocar en la formació del Principat de Sèrbia el 1817. La dinastia Obrenović era aliada tradicional d'Àustria-Hongria i s'oposava a la dinastia Karađorđević, que tenia el suport de l'Imperi Rus.
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | dinastia  | ||||
| Història | |||||
| Fundador | Miloš Obrenović | ||||
El regnat de la família es va acabar amb un cop d'estat perpetrat per conspiradors militars, coneguts actualment com la Mà negra,[1] que van irrompre al palau reial i van assassinar el rei Alexandre I, que va morir sense hereu.[2][3] L'Assemblea Nacional de Sèrbia va convidar Pere Karađorđević a esdevenir rei de Sèrbia.[3] Després de la dissolució de Iugoslàvia, alguns descendents de Jakov Obrenović, mig germà de Miloš Obrenović van declarar-se successors del Casal Reial d'Obrenović i van escollir el seu pretendent a l'extint tron de Sèrbia.
Al contrari d'altres estats balcànics com Grècia, Bulgària o Romania, Sèrbia no va importar cap membre d'alguna família reial europea (en general alemanya) per accedir al seu tron; la dinastia Obrenović, com els seus rivals Karađorđević, era originària de Sèrbia.
Monarques modifica
| Imatge | TítolNom | Regnat | Notes |
|---|---|---|---|
 |
Príncep de Sèrbia Miloš I |
Primer regnat 6 de novembre de 1817 – 25 de juny de 1839 Segon regnat 23 de desembre de 1858 – 26 de setembre de 1860 |
Líder del Segon Aixecament Serbi. Abdicat. Mort a edat avançada. |
 |
Príncep de Sèrbia Milà II |
25 de juny de 1839 – 8 de juliol de 1839 | Només va governar 26 dies. |
 |
Príncep de Sèrbia Mihailo III |
Primer regnat 8 de juliol de 1839 – 14 de setembre de 1842 Segon regnat 26 de setembre de 1860 – 10 de juny de 1868 |
Destituït pels Defensors de la Constitució. Assassinat a Košutnjak |
 |
Príncep de Sèrbia Rei de Sèrbia Milà I |
10 de juny de 1868 – 6 de març de 1889 | Proclamat rei de Sèrbia el 6 de març de 1882. Abdicat. |
 |
Rei de Sèrbia Alexandre I |
6 de març de 1889 – 11 de juny de 1903 | Assassinat juntament amb la reina Draga en el cop de maig. Final de la dinastia Obrenović. |
Al contrari que la majoria de les altres dinasties europees, on el número de regnat es fa servir per distingir entre monarques del mateix nom, la dinastia Obrenović assignava números consecutius a cada príncep que governava. Així, no va existir cap Milà I, ni Milà III, Miahilo I o Miahilo II. Milà II i Mihailo III eren senzillament el segon i tercer prínceps governants de la dinastia Obrenović. Aquesta manera de fer es va abandonar que el príncep Milà Obrenovic IV es va proclamar rei i va declarar que el principat de Sèrbia era un regne (1882).
Referències modifica
- ↑ Editors de l'Encyclopædia Britannica Dragutin Dimitrijevic. Encyclopædia Britannica Online [Consulta: 8 setembre 2016].
- ↑ Editors of Encyclopædia Britannica Alexander. Encyclopædia Britannica Online [Consulta: 8 setembre 2016].
- ↑ 3,0 3,1 Thomas M. Poulsen; John R. Lampe; John B. Allcock Serbia. Encyclopædia Britannica Online [Consulta: 8 setembre 2016].
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dinastia Obrenović |