Eduard Vallory i Subirà

analista social i gestor del canvi català

Eduard Vallory i Subirà (Barcelona, 1971)[1] és un analista social i gestor del canvi català, especialitzat en educació. És doctor en Ciències Polítiques i Socials (UPF), màster en Ciències Socials (Universitat de Chicago), diploma en Alta Direcció d'Empreses (AMP-PADE) per l'IESE, i llicenciat en Filosofia (UB) i en Periodisme (UPF).

Infotaula de personaEduard Vallory i Subirà

(2023) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1971 Modifica el valor a Wikidata (52/53 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
President Centre UNESCO de Catalunya
juliol 2014 –
← Jordi Porta i Ribalta
Director Barcelona Graduate School of Economics
2006 – 2012 – Teresa Garcia-Milà i Lloveras → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Chicago - ciències socials (2003–2004)
Universitat de Barcelona - filosofia (2000–2000) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballSociologia, ciències polítiques i educació Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióperiodista, politòleg, sociòleg Modifica el valor a Wikidata
Participà en
13 novembre 2019Petició pública a favor d'una negociació política sobre Catalunya Modifica el valor a Wikidata

Twitter (X): evallory LinkedIn: evallory Modifica el valor a Wikidata

És president de CATESCO-Centre UNESCO de Catalunya, director general del Barcelona Institute of Science and Technology,[2] i patró de l'Institut d'Humanitats de Barcelona. Ha estat coordinador de Projectes d'Innovació i Extensió Educativa de la Universitat Pompeu Fabra, després d'haver impulsat i dirigit l'aliança Escola Nova 21, per un sistema educatiu avançat[3] (2016-19), que va involucrar mig miler d'escoles i instituts, i que va dur a la proposta d'un Pla d'actualització del sistema educatiu.[4] En paral·lel, i per encàrrec de la Generalitat, va impulsar un programa universitari de formació permanent per al desenvolupament professional dels mestres, que es va concretar en dues edicions pilot d'un màster innovador amb la UVic-UCC i la UOC, que van acabar l'estiu de 2019.

Ha estat Visiting Scholar del Departament de Sociologia de la New York University del gener de 2013 al juliol de 2014, després d'haver estat director general de la Barcelona Graduate School of Economics des del seu inici, la tardor de 2006, fins al desembre de 2012. Anteriorment havia estat durant dos anys Batista i Roca Fellow del Fitzwilliam College (Universitat de Cambridge), on va fer una recerca sobre l'educació en la ciutadania global analitzant el cas del moviment escolta, que va ser la seva tesi doctoral[5] i va esdevenir la primera recerca sobre l'escoltisme a escala mundial.[6] Entre març de 2000 i setembre de 2003 va ser cap del Gabinet del Conseller d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat, amb el conseller Andreu Mas-Colell. És membre del Consell Assessor de la Fundació Catalunya-Europa, a proposta del president Pasqual Maragall, i ho ha estat del Consell Consultiu de la Universitat de Vic. Ha estat articulista del diari Avui i de l'edició catalana del diari Expansión.

La seva implicació en l'àmbit associatiu va començar a l'escoltisme, passant per totes les etapes, i més tard esdevenint membre dels equips directius d'Escoltes Catalans, d'on va ser escollit cap de Relacions Exteriors (1995-2000), així com vicepresident i comissari Internacional de la Federació Catalana d'Escoltisme i Guiatge (1996-2000) i president de la Fundació Escolta Josep Carol (2001-07). També va ser president del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (1997-2000).[7]

Obra modifica

Referències modifica

Enllaços externs modifica