Teresa Garcia-Milà i Lloveras
Teresa Garcia-Milà i Lloveras (Barcelona, 1955) és una economista i catedràtica universitària catalana. Ha exercit diversos càrrecs acadèmics a la Universitat Pompeu Fabra, especialment com a directora del seu centre associat Barcelona Graduate School of Economics (BGSE).[1][2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1955  (68/69 anys)Barcelona |
| Directora Barcelona Graduate School of Economics | |
| 1r desembre 2012 – ← Eduard Vallory i Subirà | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona Universitat de Minnesota |
| Director de tesi | Christopher A. Sims |
| Activitat | |
| Ocupació | economista, professora d'universitat, càtedra |
| Ocupador | Cercle d'Economia (2016–) Barcelona Graduate School of Economics (2006–) Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (2003–2005) Universitat Pompeu Fabra (1990–) Universitat Autònoma de Barcelona (1987–1990) |
| Família | |
| Parents | Jordi Graupera i Garcia-Milà (nebot) |
Premis
| |
També ha presidit i format part de l'executiva de diverses institucions econòmiques universitàries i de promoció socioeconòmica en l'àmbit català i espanyol. Experta en finances públiques i solidaritat financera, el 2024 es sapigué que havia protagonitzat un cas amb l'Oficina Antifrau per no haver declarat a la Universitat diversos sobresous de centenars de milers d'euros provinents de fons privats.[3]
Trajectòria modifica
Llicenciada per la Universitat de Barcelona el 1977 i doctora per la Universitat de Minnesota el 1987, ha estat professora assistent i posteriorment associada a la Universitat Autònoma de Barcelona entre els anys 1987 i 1990. El 1990 es traslladà a la Universitat Pompeu Fabra, de la qual ha estat catedràtica d'Economia Aplicada des del 1995.
Garcia-Milà i Lloveras ha estat degana de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la UPF entre els anys 1995 i 2000, vicerectora de Política Científica entre el 2009 i el 2011 i directora del Departament d'Economia i Empresa d'aquesta universitat des del 2011 fins al 2012. El desembre del 2012 fou nomenada directora de la Barcelona Graduate School of Economics (BGSE), escola associada a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la UPF, substituint en el càrrec a Eduard Vallory i Subirà, qui havia estat el director des de la seva creació 2006. Garcia-Milà ha estat docent de la BGSE des del 2006.
A més d'investigadora, és membre del consell de direcció del Centre de Recerca en Economia Internacional (CREI) des del 1999. Ha estat també investigadora associada a l'Institut d'Anàlisi Econòmica (IAE) del CSIC entre 1987 i 1990, presidenta de l'Associació Econòmica Espanyola (2014) i presidenta de la Comissió de Professors Lectors i Professors Col·laboradors de l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya entre el 2003 i 2005. Coordinadora d'Economia de l'Agència Nacional d'Avaluació i Perspectiva (ANEP). El 2016 fou nomenada vicepresidenta del Cercle d'Economia, després d'haver estat vocal de la seva junta directiva. També ha estat membre del Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el creixement (CAREC).[1][2][4] El 2016 el Col·legi d'Economistes de Catalunya la va nomenar col·legiada de mèrit en reconeixement a les seves aportacions a l'economia i a la seva tasca docent i científica.[5] En l'àmbit del sector privat, és membre del consell d'administració del Banc Sabadell i d'Enagás.[1]
Els seus treballs se centren en les finances públiques, particularment en el repartiment de recursos, la solidaritat interregional i el desenvolupament. La seva recerca ha estat publicada a The Economic Journal, The Review of Economics and Statistics, i Regional Science and Urban Economics, entre d'altres. L'any 2018 rebé la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic.[1]
El març del 2024, es feu públic un escàndol acadèmic pel qual tant ella com el també catedràtic d'economia de la UPF, José García Montalvo, havien rebut sobresous de fins a 300.000€ anuals d'empreses privades que no havien declarat en el seu càrrec públic de catedràtics universitaris. El cas passà a l'Oficina Antifrau de Catalunya, que apuntà «incompatibilitat absoluta» i «indicis de corrupció» i tancà l'assumpte un cop la UPF els feu rectificar i els canvià a un règim de dedicació parcial.[3]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Teresa Garcia-Milà i Lloveras». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 G.P., I. «Teresa García-Milà dirigirá Barcelona Graduate School of Economics». Expansión, 30-11-2012 [Consulta: 24 febrer 2019].
- ↑ 3,0 3,1 Pareja, Pol «Dos catedráticos de la Pompeu Fabra cobraron sin permiso del centro casi 300.000 euros al año en el sector privado». El Diario, 03-03-2024 [Consulta: 4 març 2024].
- ↑ Grau, Olga «Un Cercle d'Economia más diverso». El Periódico, 10-12-2016 [Consulta: 24 febrer 2019].
- ↑ «El Colegio de Economistas nombra colegiada de mérito a Teresa Garcia-Milà». La Vanguardia, 13-10-2016 [Consulta: 1r març 2019].