Ella Marie Hætta Isaksen

Ella Marie Hætta Isaksen (25 d'abril de 1998) és una actriu, activista, escriptora i cantant i compositora sami-noruega de Deatnu, més coneguda com a veu principal de la banda ISÁK. Combina el joik amb el pop i la música electrònica i canta en sami septentrional i anglès.[1] Com a referents té Sara Marielle Gaup, Susanne Sundfør i especialment Mari Boine.[2]

Infotaula de personaElla Marie Hætta Isaksen

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 abril 1998 Modifica el valor a Wikidata (25 anys)
Deatnu/Tana (Noruega) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicSamis del nord Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant, actriu, música, compositora de cançons, activista Modifica el valor a Wikidata
Activitat2015 Modifica el valor a Wikidata –
Membre de
Isák (2017–2023) Modifica el valor a Wikidata
GènereDance electrònic Modifica el valor a Wikidata
Influències
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm10566468 Instagram: ellamariehi Spotify: 5nsspN49KkZ8AJFXamukF8 iTunes: 1340863827 Musicbrainz: 7c36ee37-8ca2-4254-ad4b-cba869e97376 Discogs: 7007973 Allmusic: mn0003816134 Amazon Music: B079CCQXWP Goodreads author: 21921557 Deezer: 14011407 Modifica el valor a Wikidata

De petita va actuar amb el grup de teatre infantil de Deanu, i quan tenia 11 anys va tenir un dels papers principals en l'obra Sunná šiella, d'Inger Margrethe Olsen, en que va cantar yoik junt amb Inga Juuso.[3] Es va donar a conèixer a un públic sami més ampli l'any 2016 quan es va presentar al concurs Sámi Grand Prix en la categoria de cançó amb el tema Luoddaearru (Cruïlla) que havia compost ella mateixa. Isaksen que inicialment no hi havia estat seleccionada, va poder participar-hi substituint un altre grup que va cancel·lar la participació. Tanmateix va guanyar el Sámi Grand Prix i l'any 2017 va representar Sápmi en el concurs europeu de llengües minoritàries Liet Lávlut el qual també va guanyar.[4] Aquest mateix any va formar el grup ISÁK amb el músics noruecs Daniel Eriksen i Aleksander Kostopoulos. L'any 2018 Isaksen va guanyar el concurs musical televisiu noruec Stjernekamp i així es va convertir en una de les músiques joves més populars de noruega.[1] Amb el grup ISÁK ha publicat els àlbums Ealan (2019), Roasut (2021) i Daughters of the Sun (2023).

Com a actriu ha protagonitzat en la pel·lícula "Ellos eatnu – La elva leve" (que visqui el riu) de Ole Giæver que es va estrenar el 2023. Hi fa el paper d'una mestra d'escola d'origen sami que decideix participar en les protestes arran de la construcció de la presa d'aigua d'Alta.[5]

Ella Marie Hætta Isaksen és activista pels drets dels samis i activista ambiental i membre de l'organització ecologista juvenil Natur og Ungdom. Ha estat una de les cares visibles de les protestes contra la instal·lació d'aerogeneradors en una zona de pasturatge de rens a Fosen.[6][7] El 2021 va publicar el llibre Derfor må du vite at jeg er same (Per això has de saber que soc sami) que s'ha traduït al sami septentrional.[8]

l'any 2024 va ser guardonada amb el Premi Áillohaš de música per la seva contribució a la fomentació de la música sami.[9]

Discografia modifica

Amb el grup ISÁK

  • 2019: Ealan
  • 2021: Roasut[10]
  • 2023: Daughters of the Sun (EP)[11]

Àlbums col·lectius modifica

  • 2018: Grandprix 2016

Publicacions modifica

  • 2021: Derfor må du vite at jeg er same

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Pulk «Veien til suksessen - slik ble Ella Marie sangstjerne». NRK, 26-10-2020 [Consulta: 4 desembre 2020].
  2. Steinkjer, Mode «– Joiken er et trumfkort ingen andre har». Dagavisen, 20-10-2020 [Consulta: 4 desembre 2020].
  3. Renslo Sandvik, Anniken ««Vi i Finnmark har lenge visst at vi har med en stjerne og et forbilde å gjøre, men nå vet også hele Norge det»» (en noruec). iFinnmark, 02-11-2018 [Consulta: 19 gener 2021].
  4. Larsen, Dan Robert «Liet vuoiti: – Ovdal lei ráhkisvuohta áidna dehálaš - dál leat mus eará árvvut vel». NRK, 14-04-2017 [Consulta: 4 desembre 2020].
  5. Vestmo, Birger «Ellos eatnu – La elva leve» (en noruec). NRK, 16-01-2023 [Consulta: 19 març 2023].
  6. Elle Marie Hætta Isaksen «Còpia arxivada». The Nomad Magazine [Consulta: 4 desembre 2020]. Arxivat 18 de maig 2021 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2021-05-18. [Consulta: 4 desembre 2020].
  7. «Fritt Ords Honnør til Ella Marie Hætta Isaksen» (en noruec). NRK, 08-03-2023 [Consulta: 21 març 2023].
  8. Røsæg, Håvard «Da Ella Marie Hætta Isaksen vant Stjernekamp, oppdaget hun hvor lite majoritetsnordmenn visste om samer» (en noruec). Boktips, 08-02-2023 [Consulta: 21 març 2023].
  9. Norberg, Solveig i Utsi, Iŋgá Káre Márjá I. «Ella Marie Hætta Isaksen oaččui dán jagáš Áillohaš-bálkkašumi» (en sami septentrional). NRK Sápmi, 30-03-2024 [Consulta: 31 març 2024].
  10. «ISÁK almmuha ođđa skearru». Sveriges radio, 29-01-2021 [Consulta: 30 gener 2021].|llengua=sami septentrional:
  11. «New Music Sápmi: Gudnejahttá sámi nissoniid» (en sami septentrional). NRK, 17-03-2023 [Consulta: 19 març 2023].