Estatut d'Autonomia de la Comunitat de Madrid

L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat de Madrid és la norma institucional fonamental de la Comunitat de Madrid.[1]

Plantilla:Infotaula esdevenimentEstatut d'Autonomia de la Comunitat de Madrid
Tipusestatut d'autonomia Modifica el valor a Wikidata
Data25 febrer 1983 Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
JurisdiccióComunitat de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Castell de Manzanares el Real, lloc de constitució de la primera assemblea de la Comunitat.

Ha sigut reformat les següents vegades:[2]

  • Llei Orgànica 2/1991, de 13 de març
  • Llei Orgànica 10/1994, de 24 de març
  • Llei Orgànica 5/1998, de 7 de juliol

Història modifica

L'Estatut de la Comunitat de Madrid fou aprovat el 25 de febrer de 1983.[3] La Llei Orgànica 3/1983, de 25 de febrer de 1983, va ser publicat al Butlletí Oficial de l'Estat, núm. 51 de l'1 de març.[4]

La Llei Orgànica 2/1991, de 13 de març, reformà l'estatut per fer que coincidiren les eleccions municipals amb les autonòmiques. La Llei Orgànica 10/1994, de 24 de març, amplià les competències de l'autonomia madrilenya. La Llei Orgànica 5/1998, de 7 de juliol, amplià les competències i va modificar el marc institucional.[2]

El 2010 va tindre una modificació xicoteta.[5]

En 2018 s'inicià un procés per a una nova reforma, que plantejava de partida la possibilitat d'eliminar aforaments, augmentar el nombre de circumscripcions, fixar un màxim de dos mandats per al president autonòmic i reduir el nombre de diputats, entre altres canvis.[6]

Procediment de reforma modifica

La Comunitat de Madrid aconseguí l'autonomia per via article 146 de la Constitució espanyola de 1978 (CE), implicant que la seua reforma segueix la via de l'article 147.3 de la CE.

L'article 64 de l'Estatut estableix que hi ha únicament un procediment de reforma, al contrari que alguns altres estatuts d'autonomia de l'Estat espanyol.[2] Aquest procediment és l'ordinari (art. 156.2 Estatut).[7]

La iniciativa de reforma pot provindre de dos terceres parts dels municipis de la Comunitat de Madrid[8] que siguen la majoria absoluta de la comunitat madrilenya, una tercera part de l'Assemblea de Madrid o del Govern espanyol.[2]

L'aprovació autonòmica de la iniciativa requereix de l'aprovació d'un terç de l'Assemblea de Madrid.

L'Estatut madrileny estableix que si la iniciativa no és aprovada, no pot tornar a ser plantejada durant el termini d'un any.[9]

Referències modifica

  1. Álvarez Conde, 2008, p. 31.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Álvarez Conde, 2008, p. 46.
  3. Paniagua Soto, Juan Luis; Alvarado Pérez, Emilio. Introducción al estudio de las Comunidades Autónomas. Madrid: Universitas, 1997, p. 157. ISBN 84-7991-065-8. 
  4. Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 557. ISBN 84-930048-0-4. 
  5. EFE; Carreras, Sol «El Estatuto de Autonomía cumple 35 años con una nueva reforma pendiente». La Vanguardia, 24-02-2018 [Consulta: 29 març 2019].
  6. Sánchez, Esther «La Asamblea inicia la modificación del Estatuto para suprimir aforamientos». El País, 02-03-2018. ISSN: 1134-6582 [Consulta: 29 març 2019].
  7. Viciano, 2005, p. 84-85.
  8. Viciano, 2005, p. 74-75.
  9. Álvarez Conde, 2008, p. 47.

Bibliografia modifica

  • Álvarez Conde, Enrique. «Capítulo 1. El Estatuto de Autonomía de la Comunidad de Madrid». A: Derecho público y administración de la Comunidad de Madrid, 1983-2008 : XXV Aniversario Comunidad de Madrid. Tomo I. Madrid: Instituto Madrileño de Administración Pública [et al], 2008, p. 31-70. ISBN 978-84-451-3123-7. 
  • Viciano, Roberto. Constitución y reforma de las estatutos de autonomía : Procedimientos constitucionales de modificación del Estado autonómico. València: Tirant lo Blanch, 2005. ISBN 84-8456-252-2.