Fot (nòrdic antic: Fótr) fou un viking d'Uppland, Suècia, conegut com a mestre gravador de runes (erilaz) actiu a mitjan s. XI.[1]

Infotaula de personaFot
Biografia
Naixementsegle XI Modifica el valor a Wikidata
Mortvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómestre rúnic, artista Modifica el valor a Wikidata
Pedra rúnica U 945 signada per Fot

A diferència d'altres zones d'Europa durant l'alta edat mitjana, molts escandinaus probablement sabien llegir i escriure, sobre os o fusta.[2] Fot és conegut pel seu treball en estil Urnes,[3] que és la darrera fase dels estils zoomòrfics de decoració vikinga que es desenvolupà durant la segona part del segle xi i el començament del xii.[4]

És un dels més importants mestres clàssics d'Uppland i d'estil Urnes, considerat el més artístic i de més gran talent del seu temps.[5] Un tret característic de la seua obra és la cura amb què escull les pedres, com en tracta la superfície, l'ornamentació harmoniosa, unes runes uniformement cisellades i fermament dissenyades. També destaca per l'ús del signe × entre les paraules en la seua inscripció rúnica.[6]

S'han trobat poques pedres rúniques signades per Fot. La llista Rundata en detalla les següents signades per l'artista: U 167 a Östra Ryds, U 177 a Stav, U 268 a Harby, U 464 a Edeby, U 605 a Stäket, U 638 a Mansängen, U 678 a Skokloster, un dels seus treballs més famosos i U 945 a Danmarks. Se li atribueixen altres quaranta peces més basant-se en l'estil.

Galeria modifica

Referències modifica

  1. Fot in Nationalencyklopedin (1991).
  2. Vilka kunde rista runor? (en suec).
  3. Fuglesang, Signe (1998) Ed. Klaus Düwel, Runeninschriften als Quellen Interdisziplinärer Forschung, [[Special:BookSources/3110154552|ISBN 3-11-015455-2,]] pàgs. 197, 208–09.
  4. Entrada urnesstil en Enciclopedia nacional sueca (1996).
  5. Wessen, Elias (1952) Det Svenska Runverket: Ett 350-Årsminn en Fornvännen, vol. 47 pàgs. 193–210, ISSN 1404-9430.
  6. Meijer, Jan (2007) Punctuation Marks on Viking Age Rune Stones: Amsterdamer Beiträge Zur Älteren ISBN 978-90-420-2256-0 pp. 81–82