Francesco Faà di Bruno
Francesco da Paola Virgilio Secondo Maria Faà di Bruno (1825-1888) va ser un matemàtic i sacerdot italià, beatificat pel papa Joan Pau II el 1988.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 29 març 1825 Alessandria (Itàlia) |
| Mort | 27 març 1888 (62 anys) Torí (Itàlia) |
| Sepultura | Basílica de Nostra Signora del Suffragio (Torí) 45° 04′ 48″ N, 7° 39′ 53″ E / 45.080055°N,7.664777°E |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Formació | Universitat de la Sorbona |
| Tesi acadèmica | Théorie Générale de l'élimination (1856) |
| Director de tesi | Augustin Louis Cauchy |
| Es coneix per | Fórmula de Faà di Bruno |
| Activitat | |
| Camp de treball | Matemàtiques, geometria, anàlisi matemàtica, domini militar, treball social, música religiosa i teologia |
| Lloc de treball | Torí París |
| Ocupació | Matemàtiques |
| Organització | Universitat de Torí |
| Enaltiment | |
| Festivitat | 27 de març |
| Família | |
| Pares | Luigi Faà di Bruno (marqués de Bruno i comte de Carentino) i Carolina Sappa |
Vida i Obra modifica
Faà di Bruno és segurament un dels personatges més originals i polièdrics del Risorgimento italià: matemàtic apreciat internacionalment, professor de la universitat de Torí, capità de l'exèrcit italià, enginyer, inventor i insigne representant del catolicisme social.[1]
Era el dotzè i últim fill de Luigi Faà di Bruno (marquès de Bruno, comte de Carentino, senyor de Fontanile i patrici d'Alessandria) i de Carolina Sappa (de la rica família Milanese de Milà). Un dels seus germans, Emilio, va ser capità de vaixell i morí a la batalla naval de Lissa el 1866.[2]
Acabats els estudis secundaris, ingressa el 1840 a la Regia Accademia Militare de la que surt el 1846 com a tinent d'estat major. A l'acadèmia va ser deixeble de Giovanni Plana i de Federico Menabrea que el van fer entusiasmar per les matemàtiques.[3] Com a oficial de l'exèrcit participa en la primera guerra de la independència italiana de 1848 contra els austríacs, en la que rep una menció honorable i és ascendit a capità.
Després de la derrota, s'en va a París on hi romandrà dues vegades entre 1849 i 1851 i entre 1854 i 1856, estudiant i graduant-se en matemàtiques a la Sorbona.[4] En aquest universitat coincideix amb Charles Hermite amb qui fa una estreta amistat que durarà molt de temps.[2]
El 1856 retorna definitivament a Torí, on serà docent de la seva universitat, primer com adjunt, després com a suplent d'Angelo Genocchi i, finalment, com agregat de la facultat de ciències.[5] A més de la seva activitat docent, desenvolupa un gran nombre de tasques socials en nom de la seva religió, fundant diverses congregacions e institucions, la més coneguda de les quals és la Congregazione delle Suore Minime di Nostra Signora del Suffragio (1868).[6]
Faà és recordat sobre tot per la fórmula de Faà di Bruno (1855) que permet calcular la derivada de qualsevol ordre d'una funció de funcions sense haver de calcular les d'ordre inferior.[7]
El 1988, el papa Joan Pau II el va beatificar per la seva labor social.[8]
Referències modifica
Bibliografia modifica
- Bairati, Anna Maria. François Faà di Bruno: capitaine d'État-major, professeur universitaire, scientifique, inventeur, astronome, compositeur de musique, architecte, homme social, fondateur de congrégation, prêtre de Dieu, bienheureux (en (francès)). Éd. du Cloître, 2008. ISBN 9782907165525.
- Beauregard, Raymond A.; Dobrushkin, Vladimir A. «A discrete view of Faà di Bruno» (en (anglès)). Rocky Mountain Journal of Mathematics, Vol. 46, Num. 1, 2016, pàg. 73-83. DOI: 10.1216/RMJ-2016-46-1-73. ISSN: 0035-7596.
- Giacardi, Livia. «Il progetto risorgimentale di Francesco Faà di Bruno: ricerca, insegnamento e impegno sociale». A: Luigi Pepe (ed.). Europa matematica e Risorgimento italiano (en (italià)). Bologna: CLUEB, 2012, p. 243-266. ISBN 978-88-491-3706-4.
- Messori, Vittorio. Il beato Faà di Bruno: un cristiano in un mondo ostile (en (italià)). Biblioteca universale Rizzoli, 1998. ISBN 9788817111454.
- Pizzamiglio, Pierluigi. «Un artefice dell'unità italiana, il beato Francesco Faà di Bruno: militare, scienziato e sacerdote». A: Langella, G. (ed.). «Liberi non sarem se non siam uni» Il sogno e la costruzione dell'Italia (en (italià)). Interlinea, 2012, p. 145-160. ISBN 978-88-8212-839-5.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Francesco Faà di Bruno |
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Francesco Faà di Bruno» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Dell'Aglio, Luca. «FAÀ DI BRUNO, Francesco». Dizionario Biografico degli Italiani, 1993. [Consulta: 21 març 2017].
- Rabenstein, K.I. «Faà di Bruno, Francesco, Bl.». New Catholic Encyclopedia, 2003. [Consulta: 21 març 2017].