Franz von Bayros
Franz von Bayros (Zagreb, Imperi Austrohongarès, 28 de maig de 1866 - Viena, 3 d'abril de 1924[1]) fou un marquès i artista comercial austríac, il·lustrador i pintor conegut sobretot pels seus controvertits Contes del tocador (Erzählungen vom Toilettentisch) que foren duts als tribunals.[1] Von Bayros pertany al moviment decadent, sovint centrant les seves obres en temes eròtics i imatges fantasmagòriques. També és conegut per als seus ex-libris, 320 heliogravats de tema galant-eròtico-sensual «de gran refinament neorococó».[2]
 (1898)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 28 maig 1866 Zagreb |
| Mort | 3 abril 1924 (57 anys) Viena (Àustria) |
| Causa de mort | vessament cerebral |
| Sepultura | cementiri central de Viena |
| Dades personals | |
| Altres noms | Choisy Le Conin |
| Nacionalitat | Austrohongaresa |
| Formació professional | Acadèmia de Viena |
| Formació | Acadèmia de Belles Arts de Viena |
| Es coneix per | Contes del tocador (Erzählungen vom Toilettentisch) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Pintura |
| Lloc de treball | Viena |
| Ocupació | Il·lustrador, pintor |
| Moviment | Modernisme |
| Altres | |
| Títol | Marquès |
   | |
Ix d'una nissaga de nobles militars en servei dels habsburguesos, que van marxar d'Espanya amb Carles VI després de la desfeta del 1714. Amb disset anys, superà l'examen d'accés a l'Acadèmia de Viena amb Eduard von Engerth. Von Bayros es barrejà entre l'elegant societat vienesa de finals del segle xix i ràpidament entrà al cercle d'amistats de Johann Strauss II, i va casar-se amb la seva fillastra, Alice, el 1896, un matrimoni que només va durar un any. L'any següent, von Bayros es traslladà a Múnic. El 1904 feu la seva primera exposició a Múnic, amb un gran èxit. Entre 1904 i 1908, viatjà a París i Itàlia per estudis. El 1911 fou perseguit per la policia de Múnic i fou obligat a abandonar la ciutat. [1] Quan tornà a Viena, se sentí un estrany. L'inici de la Primera Guerra Mundial fou un altre revés per a von Bayros. L'artista morí a Viena, d'un vessament cerebral. Von Byros deixà més de 2.000 il·lustracions.
La col·lecció permanent del Museu de l'Eròtica de Barcelona conté gravats de Bayros.[3]
Bibliografia modifica
- Bayros, Franz von. (Editor: Karl-Ludwig Leonhardt). The Amorous Drawings of the Marquis von Bayros (33x26 cm) (en anglès). Nova York: Cythera Press, 1968, p. 238.
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Franz von Bayros |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Franz Von Bayros»Fitxa biogràfica a la Comiclopedia, 2013
- ↑ Orenes, Francesc «Contribució de l'exlibrisme europeu del primer terç del s. XX. En favor de la pervivència del gravat calcogràfic» (PDF). Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, vol. 13, 1999, pàg. 74. ISSN: 2340-3802 [Consulta: 30 juliol 2014]. «Fem especial menció de Franz Von Bayros [...] també autor prolífic de 320 heliogravats, de tema galant-eròtico-sensual, de gran refinament neorococó.»
- ↑ «Press book erotic museum». Barcelona: Museu de l'Eròtica de Barcelona, 2014. Arxivat de l'original el 2014-08-08. [Consulta: 30 juliol 2014].