Gúdula de Brussel·les
Gúdula (Brabant, s. VII - 680-714) va ser una jove, venerada com a santa per diverses confessions cristianes. Al Brabant és anomenada Goedele o Goule, i en llatí Gudila i Gudula. És la santa patrona de la ciutat de Brussel·les.
 Estampa amb la santa | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Gudula, Goedele 646  Aalst |
| Mort | 680-714 Hamme |
| Sepultura | Catedral de Brussel·les; el crani a Eibingen (Alemanya) |
| Activitat | |
| Ocupació | religiosa cristiana |
| verge | |
| Celebració | Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa |
| Canonització | Antiga |
| Pelegrinatge | Moorsel, Catedral de Brussel·les, Eibingen |
| Festivitat | 8 de gener (a Gant, el 19 de gener) |
| Iconografia | Jove, noble, amb un fanal a la mà i un dimoni que intenta apagar-la |
| Patrona de | Brussel·les, solteres |
| Família | |
| Pares | Wigeric de Bidgau i Amalberga de Maubeuge |
Vida modifica
Era filla del duc de Lotaríngia i de santa Amalberga de Maubeuge, que s'havia fet monja a l'abadia de Maubeuge a mitjan segle VII. Gúdula va tenir dues germanes, les santes Faraildis i Reineldis, i un germà, Sant Emebert. Va ésser educada a l'abadia de Nivelles per la seva cosina Gertrudis. Quan aquesta morí, va tornar a casa seva a Moorsel, passant el temps en obres pietoses i de caritat i freqüentant l'església.
Va morir entre el 680 i el 714, i va ésser sebollida a Hamme (Brabant).
Enterrament i veneració modifica
La seva despulla va ser traslladada a l'església de Sint-Salvator de Moorsel, darrere l'altar. El duc Carles de Lotaríngia (977-992) el va traslladar a la capella de Saint-Gaugeric de Brussel·les, i el comte Lambert II de Lovaina (mort el 1054), hi va fundar un capítol en el seu honor en 1047. Finalment, el bisbe Gerard I de Cambrai, cap al 1050, va traslladar-ne les relíquies a Saint-Michel de Brussel·les, que després esdenvindria la Catedral de Sant Miquel i Santa Gúdula de Brussel·les. A Eibingen (Alemanya), però, es conserva el seu crani.
El juny de 1579, durant els conflictes amb els protestants, les relíquies van ésser profanades i disperses.
La seva festivitat és el 8 de gener, però al bisbat de Gant se celebra el 19 de gener. És venerada com a santa patrona de la ciutat de Brussel·les, juntament amb sant Miquel arcàngel, almenys des del 1446.
Llegendes modifica
Santa Gúdula va anar a l'església abans que cantés el gall. El diable, volent desviar-la del camí correcte, li va apagar l'espelma que duia, però la santa va pregar Déu i va tornar a encendre's. Per això, és representada amb una espelma encesa i un dimoni que intenta apagar-la.
-
Imatge a la catedral de Brussel·les -
Miniatura a un gradual flamenc, 1494, de Haarlem (New York Public Library, MA 092, fol. 251) -
Catedral de Santa Gúdula, Brussel·les -
Abadia d'Eibingen, que guarda el crani de la santa
Bibliografia modifica
- Vita S. Gudilae, manuscrit llatí del s. XI
- Van der Essen, L., 'Etude critique et littéraire sur les vitae des saints Mérovingiens', Recueil de travaux publiées par les membres des conférences d'histoire et de philologie 17 (Leuven 1907) 296-311.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gúdula de Brussel·les |