Gabriel Antón Iboleón
Gabriel Antón Iboleón (Ferrol, 1854 - Madrid, 2 de febrer de 1924)[1] fou un militar de l'Armada Espanyola, accidentalment ministre de la Marina.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 2 setembre 1854  Ferrol (província de la Corunya) |
| Mort | 2 febrer 1924 (69 anys) Madrid |
 Ministre de Marina | |
| 15 de setembre de 1923 – 12 de febrer de 1924 | |
| Activitat | |
| Ocupació | Almirall |
| Família | |
| Parella | Angeles Rozas y Fernández-Flórez |
| Germans | Emilio Antón Iboleón |
Premis | |
_pasador.svg){kind=small}
_pasador.svg){kind=small}
Biografia modifica
Era fill de Manuel Antón y Castillo (1819-1905), cònsol d'Alemanya i vicecònsol del Regne Unit, dels Països Baixos i de Dinamarca a Ferrol, així com un important armador i navilier. Un dels seus germans, Manuel, seria capità de navili i un altre, Manuel Antón Iboleón, seria alcalde de Ferrol.[2]
Ingressà a l'Armada Espanyola, va aconseguir en 1913 la graduació de contralmirall i el càrrec de Secretari del Consell Suprem de Guerra i Marina.[3] Finalment arribaria a la d'almirall, va ser almirall cap de l'Estat Major Central de l'Armada (AJEMA) de 1920 a 1924 i formava part de la Junta de Defensa Nacional. Havia rebut la Gran Creu del Mèrit Naval en 1881, quan encara era alferes de navili.,[4] el 1921 va rebre la Gran Creu del Mèrit Militar[5] i el gener de 1924 la Gran Creu de Sant Hermenegild.[6] Va ocupar provisional el càrrec de Ministre de Marina durant el directori militar de Primo de Rivera. Va morir quan portava uns cinc mesos en el càrrec.
Referències modifica
- ↑ Notícia de la mort al diari ABC
- ↑ Emilio Antón e Iboleón, tres veces alcalde de Ferrol. Una personalidad muy relevante en la ciudad a Galicia Ártabra
- ↑ Diari Oficial del Ministeri de Guerra, 1913
- ↑ El Eco de Cartagena, 1881
- ↑ Gaceta de Madrid, 19 de febrer de 1921
- ↑ Diari Oficial del Ministeri de Guerra, 4 de gener de 1924
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Juan Bautista Aznar-Cabañas |
Ministre de Marina 1923-1924 |
Succeït per: Ignacio Pintado y Gough |