Gertruda de Saxònia
Gertruda de Saxònia (c.1030 - 4 d'agost de 1113), també coneguda com a Gertruda Billung, va ser comtessa consort de Frísia Occidental i comtessa consort de Flandes pel matrimoni. Ella va ser regent del comtat fr Frísia Occidental durant la minoria del seu fill.
_Graven_en_gravinnen_van_Holland_en_Zeeland_(serietitel)_Principes_Hollandiae_et_Zelandiae_(serietitel),_RP-P-1906-2536.jpg)
Biografia modifica
Comtessa de Frísia Occidental modifica
Era filla del duc Bernat II de Saxònia i Eilika de Schweinfurt. Es va casar amb el comte Florenci I de Frísia Occidental (c.1017 - 28 de juny de 1061) prop de 1050, i després de la seva mort, el seu fill Teodoric V es va convertir en comte d'Holanda.
Ja que encara era jove, es va convertir en regent. El bisbe d'Utrechtbisbat d'Utrecht|, Guillem I, va aprofitar aquesta circumstància per ocupar les terres que reivindicava a Holanda. Les pretensions de Guillem van ser confirmades per dos diplomes de l'emperador Enric IV, datats a Kaiserswerth el 30 d'abril i el 2 de maig de 1064. Teodoric només va conservar les terres a l'oest del riu Vlie i prop de la desembocadura del Rin. Gertruda i el seu fill es van refugiar a les illes de Frísia (Zelanda), deixant que el bisbe Guillem ocupés el territori disputat.
Comtessa de Flandes modifica
Gertruda es va casar en 1063 amb Robert el Frisó, segon fill de Balduí V, comte de Flandes.[1]
Balduí V va cedir al seu fill Robert les cinc illes de Zelanda a l'oest de l'Escalda, qui va prendre el nom de Governador d'Holanda i tutor del jove Teodoric, defensant amb tanta d'eficàcia els drets del seu fillastre, que el bisbe Guillem va haver de desistir per un temps de les seves pretensions i el 1064 va decidir peregrinar a Terra Santa.[1]
Teodoric va rebre en herència el Flandes imperial. Flandes depenia aleshores del regne de França, però posseïa alguns feus a l'Imperi. Balduí en va treure temporalment profit d'això per controlar el litoral fins al nord d'Holanda. Robert ostentava el poder sobre tota Frísia bé pel seu propi dret o pel del seu fillastre Teodoric.
Descendència modifica
Del seu primer matrimoni amb Florenci I de Frísia Occidental va tenir set fills: .
- Albert (c.1051), canonge a Lieja.
- Teodoric V (c. 1052, Vlaardingen - 17 de juny 1091).
- Pere (1053 c.), canonge a Lieja.
- Berta (c.1055-1094, Montreuil-sur-Mer), que es va casar amb Felip I de França el 1072.
- Florenci (c. 1055), canonge a Lieja.
- Matilde (c. 1057)
- Adela (c. 1061), qui es va casar amb el comte Balduí I de Guines.
Del seu segon matrimoni amb Robert I de Flandes va tenir cinc fills:
- Robert II de Flandes, casat amb Clemència de Borgonya.
- Adela de Flandes (c. 1115), que primer va contreure matrimoni amb el rei Canut IV de Dinamarca, amb qui va tenir a Carles el Bo, més tard comte de Flandes, i posteriorment amb Roger Borsa, duc de Apúlia.
- Gertrudis de Flandes, casada amb Enric III, comte de Lovaina, amb qui va tenir 4 fills, i després amb el duc Teodoric II de Lorena, del matrimoni del qual va néixer Teodoric d'Alsàcia, anomenat Teobald III d'Alsàcia i més tard comte de Flandes de 1128 a 1168.
Felipe de Loo, el fill il·legítim del qual Guillem d'Ypres era també un reclamant, a la província de Flandes .
- Ogiva, abadessa de Messines.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Kerroux, 1778, p. 80.
Bibliografia modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gertruda de Saxònia |
- Kerroux, Louis Gabriel Florence. Abrégé De L'Histoire De La Hollande Et Des Provinces-Unies: Depuis Les Tems Les Plus Anciens Jusqu'A Nos Jours, Volum 1 (en francès), 1778.