Hatiora herminiae

espècie de planta

Hatiora herminiae és una espècie botànica del gènere Hatiora que pertany a la família de les cactàcies. És endèmica del Brasil.

Infotaula d'ésser viuHatiora herminiae Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
En perill
UICN152047 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreCaryophyllales
FamíliaCactaceae
TribuRhipsalideae
GènereHatiora
EspècieHatiora herminiae Modifica el valor a Wikidata
(Porto i A.Cast.) Barthlott
Nomenclatura
BasiònimHariota herminiae Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
Rhipsalis herminiae (Porto i A. Cast.) Kimnach

Descripció modifica

Hatiora herminiae és una planta epífita i arbustiva amb tiges rectes o doblegades aquesta branca bifurcada o verticil·lades. Assoleix altures de fins a 30 centímetres. El gris opac de color verd fosc, cilíndrica, no de creueria, de feltre en els segments principals del motor són de 2 a 5 centímetres de llarg i té un diàmetre de fins a 5 mil·límetres. Les poques arèoles petites estan cobertes amb escates petites i d'1 a 2 de petites truges.

El més senzill, de color rosa a les flors de color rosa magenta són de fins a 2 centímetres de llarg i té un diàmetre de fins a 2,5 centímetres. Els fruits són de color verd oliva.

Distribució i hàbitat modifica

Aquesta espècie és endèmica del Brasil, i creix als estats brasilers de São Paulo i Minas Gerais en els boscos ennuvolats de la Serra da Mantiqueira repartides a altituds entre 1500 a 2.000 msnm.[1])

Taxonomia modifica

Hatiora herminiae va ser descrita per Paulo Campos Porto i Alberto Castellanos el 1941 amb el nom Hariota herminiae; era, però, d'acord amb les regles de la invàlida ICBN (article 11.4, nom incorrecte). Barthlott va posar el 1987 en el gènere Hatiora[2]

Etimologia

Hatiora: nom genèric atorgat en honor del matemàtic, astrònom i explorador anglès Thomas Harriot (1560-1621), en forma d'un anagrama del seu nom.

herminiae epítet nomenat en honor d'Herminia Castellanos, l'esposa del botànic argentí Alberto Castellanos (1896–1968).[3]

Referències modifica

  1. Hunt et al. 2006
  2. Bradleya.
  3. Urs Eggli, Leonard E.

Bibliografia modifica

  • Hunt D.R. et al. (2006): The new cactus lexikon. DH Books, Miborn Port, England. ISBN 0-9538134-5-2
  • Anderson H.F. et al. (2001): The cactus family. Timber Press, Portland, Oregon, USA. ISBN 0-8819249-8-9