Inger Christensen
Inger Christensen (Vejle, 16 de gener 1935 - Copenhaguen, 2 de gener 2009) fou una escriptora de poesia, novel·la, assaig i també editora de Dinamarca, reconeguda com la poetessa més experimental de la seva generació.
 Inger Christensen el 2008  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 gener 1935 Vejle (Dinamarca) |
| Mort | 2 gener 2009 (73 anys) Copenhaguen (Dinamarca) |
| Sepultura | Cementiri Garnison |
| Activitat | |
| Camp de treball | Poesia i assaig |
| Ocupació | poetessa, escriptora de literatura infantil, escriptora, assagista, novel·lista, dramaturga |
| Partit | Partit Comunista de Dinamarca |
| Família | |
| Cònjuge | Poul Borum (1959–1976) |
Premis
| |
  | |
Biografia i obra modifica
Nascut a la ciutat de Vejle, Jutlàndia, a la costa oriental de Dinamarca, el pare de Christensen era sastre i la seva mare cuinera abans del matrimoni. Després de graduar-se al gymnasium de Vejle, es va traslladar a Copenhaguen i, després, a Aarhus, per estudiar a l'Escola Normal. Va rebre el títol el 1958. Durant aquest mateix període, Christensen va començar a publicar poemes a la revista Hvedekorn, i va ser guiada pel poeta danès Poul Borum (1934-1995), amb qui es va casar el 1959 i se'n va divorciar el 1976.[1]
Després d'ensenyar a la Facultat d'Arts de Holbæk entre 1963-1964, va tornar a escriure a temps complet i va completar així la producció de dues de les seves col·leccions primerenques, Lys (Llum, 1962) i Graes (herba, 1963). En aquestes obres reflexiona tant en l'examen dels límits del coneixement d'un mateix com en el paper de l'idioma en percepció. El seu treball més aclamat de la dècada de 1960 és, però, Det (Això), que explora sobre qüestions socials, polítiques i estètiques, però sobretot es fa les grans preguntes filosòfiques del significat. L'obra s'oposa a qüestions com ara la por i l'amor i el poder i la impotència.[1]
En aquests anys Christensen també va publicar dues novel·les, Evighedsmaskinen (1964) i Azorno (1967). També va escriure Det malede Værelse (l'habitació pintada, 1976) una ficció més curta centrada en el pintor Mantegna, del Renaixement italià i presentada des del punt de vista de diversos narradors (Marsilio, secretari de Mantegna, la princesa turca FArfalla i el fill petit de Mantagena),
Gran part del treball de Christensen va ser organitzat en estructures "sistèmiques", d'acord amb la seva creença que la poesia no és veritat i ni tan sols el "somni" de la veritat, sinó que "és un joc, potser un joc tràgic que vam jugar amb un món que juga el seu propi joc amb nosaltres."
En el recull poètic Alfabet, Christensen utilitza l'alfabet, des de la a d'albercocs fins a la n de nits [ "albercocs"] an [ "nits"]) juntament amb el nombre de Fibonacci, en la qual el següent número és la suma dels dos anteriors (0, 1, 1, 2, 3, 5, 8, 13, 21, 34 ...). Com es va explicar: "Existeixen les relacions numèriques en la natura: la forma en què un porro s'embolica al voltant de si mateix des de l'interior, i el cap d'una flor de neu, estan tots dos basats en aquesta sèrie." El seu sistema finalitza en la n, el que suggereix molts significats possibles incloent importància "de n" com qualsevol nombre sencer. Igual que amb Det, però, malgrat els seus elements altament estructurats aquest treball és una sèrie poèticament evocadora que es tracta amb les oposicions com una efusió de l'alegria del món contraposada amb els temors de les forces i preparada per a la seva destrucció.
Sommerfugledalen de 1991 (Vall de la papallona: Un Requiem, 2004) explora a través del sonet la fragilitat de la vida i la mortalitat, que acaba en una espècie de transformació.
Christensen també va escriure obres per a nens, obres de teatre, peces de ràdio, i nombrosos assajos, el més notable dels quals van ser recollits en el seu llibre Hemmelighedstilstanden (L'Estat del secret) l'any 2000.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Jensen, Elisabeth Møller Inger Christensen (1935 - 2009) (danès). Dansk Kvindebiografisk Leksikon.