Jordi Puntí i Garriga
Jordi Puntí i Garriga (Manlleu, 2 de juliol de 1967)[1][2] és un escriptor, articulista i traductor català.
.jpg) Jordi Puntí (2010)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 2 juliol 1967 (56 anys) Manlleu (Catalunya) |
| Activitat | |
| Ocupació | novel·lista, periodista, escriptor, traductor |
| Obra | |
Obres destacables
| |
Premis
| |
Biografia modifica
Llicenciat en Filologia romànica, el 1998 va començar la seva carrera literària amb el llibre de relats Pell d'Armadillo, que va merèixer el Premi de la Crítica Serra d'Or[3] i que seria traduït al castellà el 2001. Més endavant, el 2002 publicaria Animals tristos, finalista del Premi dels Llibreters i traduït al castellà el 2004. L'obra seria adaptada al cinema per Ventura Pons el 2006, amb el títol d'Animals Ferits.[4]
Com a traductor, ha treballat per a diverses editorials, com Edicions 62, Quaderns Crema o Columna Edicions,[5] traduint l'obra d'autors com Paul Auster, Daniel Pennac o Amélie Nothomb.
El 2010 publicà la seva primera novel·la, Maletes perdudes, llibre amb què s'endugué diversos premis, com el Crítica de la Narrativa Catalana,[6] el Lletra d'Or o el Premi Llibreter de narrativa i que fou traduïda a setze llengües,[7] convertint-se en una de les novel·les contemporànies en català més traduïdes, juntament amb Camí de Sirga, de Jesús Moncada i La ciutat invisible, d'Emili Rosales.[8]
El 2011 va publicar Els Castellans, un recull d'articles apareguts anteriorment a la revista L'Avenç, els quals giren al voltant de la cohabitació entre comunitats en el seu Manlleu natal.[9] El 2015 va marxar a viure un any als Estats Units per a preparar la seva propera novel·la, treballant a la New York Public Library i investigant la figura de Xavier Cugat, gràcies a una beca del Cullman Center.[10]
Forma part del col·lectiu Germans Miranda i ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació com L'Avenç, El Periódico o El País.[11] També és col·laborador del programa de Catalunya Ràdio Ciutat Maragda, conduït per David Guzman.
Obres modifica
Narrativa modifica
- 1998 — Pell d'armadillo (Barcelona: La Magrana). ISBN 84-8256-565-6
- 2002 — Animals tristos (Barcelona: Empúries). ISBN 84-7596-959-3
- 2011 — Els Castellans (Barcelona: L'Avenç). ISBN 978-84-8883-952-7
- 2017 — Això no és Amèrica (Barcelona: Empúries). ISBN 978-84-1701-617-3
- 2018 — Tot Messi: Exercicis d'estil (Barcelona: Empúries). ISBN 978-84-1701-651-7
- 2023 — Tot Messi i més (Barcelona: Empúries). ISBN 978-84-1883-396-0
Novel·les modifica
- 2010 — Maletes perdudes, Barcelona: Empúries. ISBN 978-84-9787-616-2. Fou la seva primera novel·la i va rebre diversos premis. Ha estat traduïda a setze llengües, convertint-se en una de les novel·les contemporànies més traduïdes, juntament amb Camí de Sirga, de Jesús Moncada i La ciutat invisible, d'Emili Rosales.[8]
Traduccions modifica
- Marie Darrieusecq, Marranades. Barcelona: Empúries/Anagrama, 1996.
- Daniel Pennac, Senyors nens. Barcelona: Empúries, 1998.
- Amélie Nothomb, Higiene de l'assassí. Barcelona: Columna, 1998.
- Paul Auster, Lulu on the bridge. Barcelona: Edicions 62, 1998 i Història de la meva màquina d'escriure Barcelona: Edicions 62, 2002.
- Edward Gorey. La colla mata-degolla. Barcelona: Angle editorial, 2007
- Mary Gaitskill. Pròleg a Si això és plaer, publicat a Univers Llibres, 2020.
Premis i reconeixements modifica
- 1998 — Premi de la Crítica Serra d'Or: Pell d'Armadillo
- 2010 — Premi de la Crítica de narrativa catalana: Maletes perdudes.
- 2010 — Premi Llibreter de narrativa: Maletes perdudes.
- 2010 — Premi Lletra d'Or: Maletes perdudes.
- 2010 — Premi Joaquim Amat-Piniella: Maletes perdudes.
- 2023 — Premi Sant Jordi: Confeti.[12]
Referències modifica
- ↑ «Jordi Puntí i Garriga». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Jordi Puntí i Garriga al Qui és Qui de les Lletres Catalanes
- ↑ «Lluís-Anton Baulenas i Miquel Bauçà, premis Crítica Serra d'Or». Avui, 25 març 1999 p. 40 [Consulta: 20 gener 2013]. Arxivat 2014-02-01 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-02-01. [Consulta: 15 març 2021].
- ↑ «Buscando en la literatura». Suplement Cultura/s, 1 març 2006 p. 25 [Consulta: 20 gener 2013].
- ↑ LletrA. «Jordi Puntí i Garriga». Universitat Oberta de Catalunya i Institut Ramon Llull.
- ↑ «Jordi Puntí guanya el Premi de la Crítica». Avui, 10 abril 2011 p. 34 [Consulta: 20 gener 2013]. Arxivat 2014-02-01 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-02-01. [Consulta: 15 març 2021].
- ↑ «L'any de Puntí». Avui, 10 juny 2011 p. 42 [Consulta: 20 gener 2013]. Arxivat 2014-02-01 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-02-01. [Consulta: 15 març 2021].
- ↑ 8,0 8,1 Nopca, Jordi «Quina literatura catalana es llegeix al món?». Diari Ara, 20-04-2014, p. 48-49 [Consulta: 24 abril 2014].
- ↑ «Las dos culturas». Suplement Cultura/s, 27 abril 2011 p. 11 [Consulta: 20 gener 2013].
- ↑ «Jordi Puntí es tanca un any a la Biblioteca de Nova York per preparar la seva propera novel·la». RAC1. Arxivat de l'original el 2016-08-28. [Consulta: 31 octubre 2015].
- ↑ Registre de Jordi Puntí al Traces : Base de Dades de Llengua i Literatura Catalanes
- ↑ «Jordi Puntí omple de 'Confeti' el premi Sant Jordi amb una novel·la sobre Xavier Cugat». [Consulta: 12 desembre 2023].