La teranyina de la Carlota (pel·lícula de 1973)
La teranyina de la Carlota[1] (títol original en anglès: Charlotte's Web) és una pel·lícula musical animada estatunidenca de 1973, basada en el llibre homònim escrit per E. B. White i produïda per Hanna-Barbera Productions i Sagittarius Productions.
Charlotte's Web  | |
|---|---|
 | |
| Fitxa | |
| Direcció | Charles August Nichols i Iwao Takamoto |
| Protagonistes | cap valor
|
| Producció | Joseph Barbera i William Hanna |
| Guió | E. B. White i Earl Hamner Jr. |
| Música | Richard M. Sherman i Robert B. Sherman |
| Fotografia | Dennis Weaver |
| Productora | Hanna-Barbera |
| Distribuïdor | Paramount Pictures |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
| Estrena | 22 febrer 1973 |
| Durada | 94 min |
| Idioma original | anglès |
| Versió en català |  Sí |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Basat en | Charlotte's Web |
| Gènere | buddy film, cinema musical i pel·lícula basada en una novel·la |
| Tema | aranya |
           | |
Les cançons van ser escrites pels germans Sherman, que havien compost amb anterioritat les cançons de Mary Poppins (1964), El llibre de la selva (1967) i Chitty Chitty Bang Bang (1968). L'any 2003 se'n va estrenar la seqüela, Charlotte's Web 2: Wilbur's Great Adventure, seguida d'una versió cinematogràfica amb actors basada en la història original d'E. B. White, que va ser estrenada el 2006.
Argument modifica
Han nascut tot de porquets a la granja dels Arable, però un és tan petit que en John, el granger, decideix matar-lo. Però quan la seva filla Fern sap el que li volen fer el salva, ja que li diu a son pare que és absurd matar-lo perquè és més petit que els altres. Llavors l'adopta i el bateja amb el nom de Wilbur. Al cap de sis setmanes, però, en John Arable li diu a la Fern que ara que ja ha crescut és hora de vendre'l i el porquet va a parar a la granja de l'oncle de la nena, en Homer Zuckerman.
Allà, en Wilbur s'assabenta que l'han de matar i s'espanta molt, fins que sent la veu de la Carlota, una aranya, que li canta una cançó per animar-lo i promet que l'ajudarà. Es fan amics i l'aranya salva en Wilbur escrivint missatges espectaculars a la seva teranyina (d'aquí el títol de la pel·lícula) que lloen el porquet i fan que esdevingui una atracció local. Però al cap d'un temps l'aranya Carlota mor, tot i que abans havia post ous i encarrega a en Wilbur que tingui cura dels seus fills quan neixin. Dels 514 fills de l'aranya, 511 faran el seu camí però tres, en Joy, l'Aranea i la Nellie, es quedaran amb en Wilbur i l'ajudaran a conservar per sempre el record de la Carlota.[2]
Repartiment modifica
| Personatge | Veu en anglès |
|---|---|
| Henry Gibson | Wilbur |
| Debbie Reynolds | Carlota A. Cavatica |
| Paul Lynde | Templeton |
| Agnes Moorehead | l'oca |
| Pamelyn Ferdin | Fern Arable |
| Bob Holt | Homer Zuckerman |
| Joan Gerber | Edith Zuckerman / Mrs. Fussy |
| John Stephenson | John Arable |
| Don Messick | Jeffrey |
| Rex Allen | Narrador |
| Martha Scott | Mrs. Arable |
| Herb Vigran | Lurvy |
| Dave Madden | Ovella i altres |
Banda sonora modifica
- "There Must Be Something More"
- "I Can Talk!"
- "Chin Up!"
- "We've Got Lots in Common"
- "Deep in the Dark/Charlotte's Web"
- "Mother Earth and Father Time"
- "A Veritable Smorgasbord"
- "Zuckerman's Famous Pig"
Referències modifica
- ↑ Títol en català a Ésadir.cat
- ↑ «Charlotte’s web». The New York Times.