Lady Sings the Blues

pel·lícula de 1972 dirigida per Sidney J. Furie

Lady Sings the Blues és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Sidney J. Furie, estrenada el 1972.

Infotaula de pel·lículaLady Sings the Blues
Fitxa
DireccióSidney J. Furie Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióBrad Dexter, Jay Weston i James White Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióCarl Anderson Modifica el valor a Wikidata
GuióSuzanne de Passe i Chris Clark Modifica el valor a Wikidata
MúsicaGil Askey Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJohn A. Alonzo Modifica el valor a Wikidata
VestuariRobert Mackie, Ray Aghayan i Norma Koch Modifica el valor a Wikidata
Productorade Passe Entertainment (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorParamount Pictures i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1972 Modifica el valor a Wikidata
Durada144 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
RodatgeLos Angeles Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enLady Sings the Blues (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Gènerecinema biogràfic, cinema musical, drama i pel·lícula basada en una obra literària Modifica el valor a Wikidata
TemaBillie Holiday Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióNova York Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt0068828 Filmaffinity: 978472 Allocine: 63281 Rottentomatoes: m/lady_sings_the_blues Letterboxd: lady-sings-the-blues Mojo: ladysingstheblues Allmovie: v28072 TCM: 4668 AFI: 54377 TMDB.org: 23148 Modifica el valor a Wikidata

Argument modifica

La pel·lícula explica la vida de la cantant de jazz Billie Holiday: Provinent d'una família pobra de color, Billie Holiday travessa una vida dramàtica i cruel abans de convertir-se en una de les més grans cantants de jazz i blues: dels bordells i de la nit més baixa de Harlem a l'èxit del Carnegie Hall. Però massa tard: Billie va morir poc després minada per l'alcohol i les drogues. Reconstrucció exacta del medi i una gran actuació de Diana Ross.[1]

Repartiment modifica

Premis i nominacions[cal citació] modifica

Premis modifica

  • Globus d'Or a la millor promesa femenina per Diana Ross.

Nominacions modifica

Referències modifica

  1. «Lady Sings the Blues». The New York Times.