El Llac de Lesina (en llatí: Lacus Pantanus[1]) és un llac d'aigua salada situat en territori italià, al nord de la Puglia, entre una plana anomenada Tavoliere delle Puglie i un penyal anomenat Garganot. Una estreta franja de terra el separa de la mar Adriàtica.[2]

Infotaula de geografia físicaLlac de Lesina
Imatge
Tipusendorreic
Localitzat en l'àrea protegidaparc nacional del Gargano Modifica el valor a Wikidata
Localització
País de la concaItàlia Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaProvíncia de Foggia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 52′ 57″ N, 15° 26′ 49″ E / 41.8825°N,15.4469°E / 41.8825; 15.4469
Ciutats riberenquesLesina
Dades i xifres
Altitud0 m Modifica el valor a Wikidata
Mida2,4 (amplada) × 22 (longitud) km
Superfície51,4 km² Modifica el valor a Wikidata

Morfologia modifica

Aquest llac costaner es va formar en part per l'acumulació de sediments al·lòctons arrossegats de les rieres provinents de la part alta de la conca hidrogràfica i en part per l'acumulació de sediments autòctons provinents dels marges del mateix llac, els quals van acabar barrant el pas del flux d'aigua que antigament desembocava a la mar.[3]

S'estén en una llargada d'uns 22 km i té una amplada de 2,4 km, la superfície pot variar en temporades, però generalment té 51,4 km². És el novè llac italià per les seves mesures i el segon del sud d'aquest país. La barreja de les aigües de la conca amb les aigües de l'onatge marí fan que siguin salades.[4] De fet comunica amb la mar Adriàtica a través de dos canals: l'Acquarotta i el Schiapparo. La terra que separa el llac de la mar és una duna anomenada Bosco Isola que té una amplada d'entre 1 i 2 i una llargada d'uns 16 km.

Hi ha nombrosos torrents que asseguren al llac de Lesina una discreta aportació d'aigua dolça, en segon lloc hi ha un mantell freàtic d'on puja aigua i en tercer lloc s'alimenta de les precipitacions. La seva profunditat mitjana varia entre els 0,7 metres els 2 metres.

Fauna modifica

Les seves aigües està poblades sobretot d'anguiles, font important d'ingressos per la propera ciutat de Lesina.Però també hi ha altres espècies de peix: llobarro, orada, llenguado nassut i llissa llobarrera.[5]

Entorn natural modifica

A la part oriental del llac està la Reserva natural del Llac de Lesina, una àrea natural protegida per l'estat italià des del 1981. Aquesta reserva ocupa una superfície de 930 hectàrees i els seus objectiu no és només el de la conservació de la vegetació sinó també el de la repoblació amb animals autòctons.[6]

Dins l'àrea està el Centre per visitants del Parc Nacional del Gargano "Laguna di Lesina", gestionat per la LIPU (lliga italiana de protecció dels ocells).[7][8]

Anècdotes històriques modifica

Segons conta l'historiador Matteo Fraccacreta,[9] el 1089 els homes del comte Petrone van abusar de les damisel·les de Matilde de Canossa, quan estava de pas, i ella, per castigar-los, els va fer llançar al llac de Lesina perquè els ataquessin les anguiles.

Les anguiles de Lesina, considerades com a plat suculent, es van fer famoses quan l'emperador Frederic II, el 1240, va encomanar per carta que li'n portessin unes quantes perquè les preparés a la skipeciam, el seu cuiner personal.[10]

El museu del llac de Lesina modifica

A la ciutat de Lesina està el museu del llac que té 14 aquaris on es poden veure moltes espècies de peixos que habiten el llac i una exposició sobre les antigues eines de pesca i tècniques tradicionals locals.[11] Hi ha una sala de la Biblioteca municipal, anomenada Raffaele Centonza, on es mostren troballes arqueològiques que es van trobar casualment després d'una neteja d'algues que es va fer al llac. Sota els sediments llimosos hi havia set tombes, tallades en pedra calcària, que contenen objectes funeraris que daten entre els segles VIII aC i el segle iv aC][12]

Referències modifica

  1. Pietro Galesini. "Il perfetto dizionario ....volgar-latina". Marescandoli, 1739, p. 249. 
  2. Fusco, 2014, p. 510.
  3. Hardy, Hole i Pozzan, 2008, p. 111-112.
  4. "Annali d'igiene sperimentale",p.167
  5. «La duna di Lesina». Arxivat de l'original el 2014-09-16. [Consulta: 7 juny 2015].
  6. Document d'aprovació amb la Deliberació de la Conferència de Regions de l'Estat del 24 de juliol del 2003, publicat en el Suplement ordinari nº 144 de la Gazzetta Ufficiale nº 205 del 4 de setembre del 2003.
  7. «Centro Visite Lesina». Arxivat de l'original el 2016-02-21. [Consulta: 4 juny 2015].
  8. Cos forestal d'Itàlia Punts d'observació Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
  9. Mattteo Fraccacreta Teatro topografico storico-poetico della Capitanata, e degli altri luoghi più memorabili e limitrofi della Puglia IV, p.55
  10. Lesina e le anguile di Federico II
  11. Aquari
  12. «Biblioteca comunale». Arxivat de l'original el 2013-05-17. [Consulta: 7 juny 2015].

Bibliografia modifica

  • Diversos Autors. "Annali di botanica", Volum 49. Tipografia E. Voghera, 1991. p.123
  • Diversos Autors. "Annali d'igiene sperimentale", Volum 12. Ermanno Loescher & Company, 1902. 
  • Fusco, Fulvio. Vacanze sui laghi italiani, 2014. 
  • Hardy, Paula; Hole, Abigail; Pozzan, Olivia. "Puglia e Basilicata", 2008. 

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llac de Lesina