Mappō (まっぽう? pinyin: 末法, Mòfǎ) o el declivi de l'Edat de Dharma, és la "degenerada" Tercera Edat del budisme.[1] Durant aquesta edat degenerada, les persones seran incapaces d'arribar a la il·luminació a través de la paraula de Buda Sakyamuni, i es convertirà en una societat moralment corrupta. En el pensament budista, fins i tot durant l'Edat del Dharma, els ensenyaments de Buda són encara correctes, però la gent ja no és capaç de seguir les normes.

Les referències a la disminució del Dharma al llarg del temps es poden trobar en textos budistes Mahayana com el Sutra del Diamant i el Sutra del Lotus, però també en menor grau en alguns textos del Canon Pali, com el Cullavagga del vinaya Pitaka. La terra pura escoles del Budisme en Xina i Japó creuen que estem ara en aquesta última edat de "degenerar Dharma".

Referències modifica

  1. Damien Keown. A Dictionary of Buddhism. Nueva York: Oxford University Press, p. 173 (368). 

Bibliografia modifica

  • Eric Zürcher, Eschatology and Messianism in Early Chinese Buddhism Leyden Studies in Sinology (Leiden, 1981)
  • K. M. Schipper, Millenarismes et Messianismes dans la Chine Ancienne in Understanding Modern China: Problems and Methods (Rome, 1979)
  • Randall L. Nadeau The "Decline of the Dharma in Early Chinese Buddhism B. C. Asian Review volume 1, 1987
  • Kyoshin Asano, The Idea of the Last Dharma-age in Shinran's Thought (Part 1), Pacific World, Third Series Number 3, 53-70, 2001 PDF