Marc Octavi (edil)
Marc Octavi (en llatí Marcus Octavius CN. F. M. N.) va ser un magistrat romà del segle i aC. Era fill de Gneu Octavi, cònsol l'any 76 aC. Formava part de la gens Octàvia, una antiga família romana d'origen plebeu.
Nom original | (la) Marcus Octavius |
---|---|
Biografia | |
Naixement | segle I aC antiga Roma |
Mort | p. segle I aC valor desconegut |
Edil curul | |
Activitat | |
Ocupació | polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma |
Període | República Romana tardana |
Família | |
Fills | Octavia (en) |
Pares | Gneu Octavi i valor desconegut |
Era amic d'Appi Claudi Pulcre, que va ser cònsol l'any 54 aC, al que va acompanyar a Cilícia i va abandonar la província abans que Appi Claudi, per a ser candidat al càrrec d'edil curul, pel que va ser elegit i que va exercir l'any 50 aC juntament amb Marc Celi. Com que tots dos eren amics de Ciceró, que llavors era procurator a la província romana de Cilícia, van demanar-li que els enviés panteres i els fes un préstec per als Jocs que havien d'organitzar, però Ciceró s'hi va negar.
En esclatar la guerra civil l'any 49 aC, es va posar al costat dels aristòcrates i va ser nomenat junt amb Luci Escriboni Libó comandant de la flota de combat i de càrrega, servint com a llegat a Marc Calpurni Bíbul, comandant suprem de la flota pompeiana. Marc Octavi i Escriboni Libó van fer un bon paper. Van derrotar a Dolabel·la a la costa il·líria i van obligar a Gai Antoni el Jove a rendir-se a l'illa de Curicta. Després Octavi va atacar Salona, a Dalmàcia, però va ser rebutjat amb pèrdues considerables i llavors es va reunir amb Gneu Pompeu a Dirràquium.
Després de la batalla de Farsàlia, com que conservava gran part de la flota, va anar cap a Il·líria amb l'esperança de conquerir-la pel partit pompeià. Al principi va tenir èxit, va lluitar amb Aule Gabini, enviat per Juli Cèsar, i el va derrotar a la costa il·líria, però després va ser expulsat de la regió, l'any 47 aC, per Cornifici i Publi Vatini i va haver de fugir a Àfrica, on el partit pompeià encara era fort. Després de la batalla de Tapsos l'any 46 aC, era a la vora d'Útica i al·legava que tenia el comandament suprem junt amb Cató d'Útica.
No es menciona de nou fins que reapareix 15 anys més tard a la batalla d'Àccium l'any 31 aC quan dirigia junt a Marc Insteu el centre de la flota de Marc Antoni.[1]
Referències modifica
- ↑ Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Volum III. Londres: John Murray, 1876, p. 8-9.