Masia fortificada Torre Fonso

masia fortificada a Vilafranca (Ports)

La masia fortificada Torre Fonso, també coneguda com a Torre-masia del Cid i Torre Alfonso és un edifici agrícola i residencial fortificat, situat a uns quatre quilòmetres de Vilafranca, en el camí que uneix aquesta localitat amb L'Anglesola (CV-15), a la comarca de l'Alt Maestrat. Des de la seva ubicació poden observar-se també altres torres fortificades de masies de la zona com la Torre En Blasco o la Torre Leandra.[2][3][4][5]

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Masia fortificada Torre Fonso
Imatge
Dades
TipusMasia, torre, monument i construcció Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura islàmica Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaVilafranca (els Ports) Modifica el valor a Wikidata
Map
 40° 27′ 19″ N, 0° 17′ 11″ O / 40.45517659°N,0.28639287°O / 40.45517659; -0.28639287
Bé d'interès cultural
Data25 juny 1985
IdentificadorRI-51-0012144
Codi IGPCV12.02.129-001[1] Modifica el valor a Wikidata
Bé immoble d'Etnologia
Bé d'interès cultural
IdentificadorRI-51-0012144
Codi IGPCV12.02.129-001[1] Modifica el valor a Wikidata

Està declarada de forma genèrica Bé d'Interès Cultural, presentant anotació ministerial R-I-51-0012144 del 21 de juliol de 2008.[2]

A la zona en la qual se situa és fàcil trobar restes d'hàbitats medievals amb ceràmiques d'aquesta època, així com diverses construccions fetes amb la tècnica de pedra en sec, típica de la zona.[2]

Història modifica

Disperses pel terme municipal de Vilafranca existeixen una gran quantitat de masies fortificades. Es considera que una de les raons de la seva existència i nombre es deu al fet que la zona de Vilafranca no comptava amb un castell que permetés als agricultors disseminats per la zona, refugiar-se en cas de perill. Si tenim en compte que aquesta zona ha estat involucrada en tots els conflictes bèl·lics, des de la reconquesta a la guerra del 36 (Guerra de Successió, Guerra d'Independència, Guerres Carlistes, disputes amb la veïna Morella…), pot entendre's la necessitat de crear espais fortificats prop dels nuclis agrícoles on es concentrava cert nombre de població que vivia de les explotacions agràries de l'altiplà en el qual se situaven.[6]

Descripció modifica

Arquitectònicament, la torre segueix la tipologia comuna a la zona: presenta planta rectangular, encara que en aquest cas és gairebé quadrada, amb murs de fàbrica de maçoneria, reforçats en les cantonades de carreus xicotets; sostre inclinat a una aigua acabat en teula àrab, està envoltat, excepte en el costat on aboca les aigües, pels murs de maçoneria que es perllonguen fent les rematades en merlets existents en els seus quatre extrems, que en aquest cas han estat encegats per utilitzar la zona com a colomar. Amb deu metres d'altura, presenta cinc plantes. L'accés a la torre es fa des de la façana principal, orientada al sud-oest, que és la que dona a la plaça que es crea al voltant dels edificis que constitueixen la masia (zona residencial, estables, corrals, magatzems), a més aquesta façana presenta unes finestres que semblen obertes posteriorment a la seva construcció original. El seu caràcter defensiu queda demostrat en la presència en la façana sud-est d'una sèrie d'espitlleres.[2][5][3]

Cal destacar a la torre l'existència de finestres encegades, entre les quals pot ressaltar-se la que posseeix un arc de mig punt tapiat.[3]

La resta d'edificis que conformen la masia són de maçoneria i sostrada inclinada i rematada amb teula àrab. Excepte l'edifici que s'utilitza com a residència, la resta són solament d'una planta. La casa es diferencia, entre altres coses, per les dues altures i la presència de balconades en la façana. També s'observa l'existència d'una golfa que en aquest cas és utilitzada com a colomar.[2][5][3]

Actualment està bastant deteriorada pel seu ús al llarg dels anys i la falta d'un manteniment adequat al seu valor històric i patrimonial.[4][3]

Referències modifica