Menhir de la Murtra (Sant Climent Sescebes)

El menhir de la Murtra (també anomenat Pedra gentil) és un menhir situat al terme municipal de Sant Climent Sescebes, a l'Alt Empordà, i molt proper al menhir del Castellà i al menhir de Vilartolí.[1]

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Menhir de la Murtra
Imatge
Dades
TipusMenhir Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Climent Sescebes (Alt Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 24′ 09″ N, 2° 58′ 40″ E / 42.402542°N,2.977786°E / 42.402542; 2.977786

Descripció modifica

El menhir de la Murtra és una gran roca granítica fal·liforme i de secció triangular de 3,45m d'alçada i 1,7m d'amplada, amb un gruix de 45cm,[2] implantada en la seva localització actual, datat entre els 3500 i 3000 aC, entre els períodes del neolític mitjà i del calcolític.[3] Al seu costat també s'hi alça un petit menhir (1,17m d'alçada), redreçat en temps contemporanis probablement en una localització inexacta, però que delata l'existència d'un cromlec del que el Menhir de la Murtra en seria la peça principal. Així, cal suposar que el menhir era envoltat de diversos menhirs de menor talla, disposats en cercle a uns 5-8 metres del centre.[2]

Descobriment modifica

També dit "Pedra Gentil", fou citat per primer cop el 1879 per Antoni Balmanya i Ros.[4] El juny del mateix any, una comissió de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques (Cèsar August Torras, Ursino Mitjans i Esteve Sunyer i Gasòliba) el visità i en va fer croquis i dibuixos. No ha estat excavat mai científicament.

Referències modifica

  1. Tarrús i Galter, Josep. Poblats, dòlmens i menhirs: Els grups megalítics de l'Albera, serra de Rodes i cap de Creus.. 1a. Diputació de Girona, 2002. ISBN 84-95187-34-5. 
  2. 2,0 2,1 «Menhir de la Murtra al portal del consorci Aspres d'Empordà». Arxivat de l'original el 2016-03-19. [Consulta: 21 desembre 2015].
  3. «Menhir de la Murtra al portal Megalítica». Arxivat de l'original el 2015-12-23. [Consulta: 21 desembre 2015].
  4. Enric Carreras, Pere Gay i Josep Tarrús «121 anys de recerca megalítica a l'Alt Empordà (1879-1999)». AIEE, Figueres, 33, 2000, pàg. 23-52.