Naupli (fill de Clitoneu)

Segons la mitologia grega, Naupli (en grec antic Ναύπλιος) fou un heroi, fill de Clitoneu.

Naupli

Tipus	personatge mitològic grec
Dades
Gènere	masculí
Família
Cònjuge	Clymene (en)
Fills	Nausimedon (en) , Palamedes i Èax
Altres
Càrrec	rei de la mitologia grega

Destacat navegant, va participar en l'expedició dels argonautes com a pilot, després de la mort de Tifis. Casat amb Clímene, filla de Catreu, fou pare d'Èax, Nausimedont i Palamedes. Naupli és l'heroi viatger per excel·lència. Els reis recorrien a ell com a pilot experimentat, per a enviar a l'exili a determinats membres de la família que havien caigut en desgràcia. Hi ha diverses llegendes, molt semblants en les quals Naupli juga el mateix paper: Una és la llegenda de Tèlef. Àleu, pare d'Auge, li va confiar la filla que havia estat seduïda per Hèracles amb la missió d'ofegar-la. Durant la travessia va néixer el petit Tèlef i Naupli, compadit els va portar cap a Mísia. Una altra llegenda diu que Catreu li va confiar les seves dues filles, Aèrope i Clímene, segons uns perquè s'havien unit amb uns esclaus, o segons una altra versió perquè un oracle li havia dit que un net seu el mataria. Catreu va confiar les seves filles a Naupli amb l'ordre de llençar-les al mar, però les va salvar: Va doner Aèrope a Atreu (o a Plístenes) i es va casar amb Clímene.

El seu fill Palamedes es va unir a l'armada grega contra Troia, però allà va ser lapidat per unes falses acusacions d'Odisseu. A partir d'aquell moment, Naupli va buscar la venjança. Va escampar la brama entre les mullers dels combatents que els seus marits eren morts o tenien concubines, i va impulsar les dones a tenir amants. Va aconseguir-ho especialment en els casos de Clitemnestra, la dona d'Agamèmnon, de Meda, la dona d'Idomeneu i d'Egialea, la de Diomedes. Ho va provar amb Penèlope, però sense èxit. Però Anticlea, la mare d'Odisseu, el va enganyar: li va anunciar a Naupli la mort d'un dels seus fills, i, en el seu dolor, es va suïcidar. Una mica abans, havia encès fogueres als esculls dels Cafareu, a Eubea, perquè s'hi estavellessin les naus que tornaven de Troia fent creure als navegants que arribaven a port.

Bibliografia

• Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 154-155. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 8429741461