Plístenes (en grec antic Πλεισθένης), figura, segons la mitologia grega, entre la genealogia dels atrides i dels pelòpides, els descendents de Pèlops, però el seu paper és molt divergent segons les tradicions.

Infotaula personatgePlístenes
Tipuspersonatge mitològic grec Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Família
MareHipodamia Modifica el valor a Wikidata
ParePèlops Modifica el valor a Wikidata

Generalment se'l considera un dels fills de Pèlops i d'Hipodàmia, i germà de Tiestes i d'Atreu. Una versió semblant el feia fill de Pèlops i una altra dona.

De vegades Plístenes és fill d'Atreu i de Clèola, la filla de Diant, que s'havia casat amb Atreu, quan aquest s'establí a Makistos, a Trifília. En alguns casos es considera que la seva mare és Aèrope.

Generalment, Agamèmnon i Menelau són considerats fills d'Atreu, però una tradició els feia fills de Plístenes, tradició que sembla haver-se desenvolupat a partir dels tràgics. Es conciliaven les dues tradicions fent que Plístenes fos el pare dels dos herois, i ell mateix, fill d'Atreu, però, malaltís per naturalesa, va morir jove i va confiar als seus dos fills (de vegades s'hi afegeix Anaxíbia), al seu avi, que els va educar. Per això Agamèmnon i Menelau són anomenats Atrides.

Una tradició resumida per Higí feia de Plístenes un fill de Tiestes, i germà de Tàntal. Plístenes i Tàntal van morir a mans d'Atreu, que es volia venjar del seu germà Tiestes. Va fingir que es volia reconciliar amb ell i va matar els seus fills, Plístenes i Tàntal, i els va servir en un banquet.

Segons una variant que també transmet Higí, Plístenes era un fill d'Atreu educat per Tiestes, al qual aquest hauria enviat a atemptar contra el seu germà; però fou Atreu qui el matà sense reconèixer-lo com a fill.[1]

Referències modifica

  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 444. ISBN 9788496061972. 

Bibliografia modifica

  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 178. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 8429741461.