Plístenes (en grec antic: Πλεισθένης) va ser, segons la mitologia grega, un personatge de la genealogia dels atrides i dels pelòpides, els descendents de Pèlops, però el seu paper és molt divergent segons les tradicions.[1]

Infotaula personatgePlístenes
Tipuspersonatge mitològic grec Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Família
MareHipodamia Modifica el valor a Wikidata
ParePèlops Modifica el valor a Wikidata

Generalment s'afirma que era un dels fills de Pèlops i d'Hipodàmia, i germà de Tiestes i d'Atreu. Una versió semblant el feia fill de Pèlops i d'una altra dona.[1]

En altres tradicions, Plístenes és fill d'Atreu i de Clèola, la filla de Diant, que s'havia casat amb Atreu, quan aquest es va instal·lar a Macistos, a Trifília. A més, en alguns casos es diu que la seva mare era Aèrope.[1]

Generalment, Agamèmnon i Menelau són considerats fills d'Atreu, però una tradició els feia fills de Plístenes, tradició que sembla haver sorgit a partir dels textos dels autors tràgics. S'harmonitzaven les dues tradicions dient que Plístenes era el pare dels dos herois, i ell mateix, fill d'Atreu, però, delicat de natural, va morir jove i va confiar als seus dos fills (als que de vegades s'hi afegeix Anaxíbia), al seu avi, que els va educar. Per això Agamèmnon i Menelau són anomenats Atrides.[1]

Una tradició explicada per Higí feia de Plístenes un fill de Tiestes, i germà de Tàntal. Plístenes i Tàntal van morir a mans d'Atreu, que es volia venjar del seu germà Tiestes. Va fingir que es volia reconciliar amb ell i va matar els seus fills, Plístenes i Tàntal, i els va servir en un banquet.[2]

Segons una variant que també transmet Higí, Plístenes era un fill d'Atreu educat per Tiestes, que l'hauria enviat a atemptar contra el seu germà; però va ser Atreu qui el matà sense reconèixer-lo com a fill.[2][1]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 444. ISBN 9788496061972. 
  2. 2,0 2,1 Higí. Faules, 86, 88

Bibliografia

modifica
  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, pàg. 178. (El Cangur/Diccionaris, núm. 209). ISBN 8429741461.