Pacte del pollastre

Es coneix per Pacte del Pollastre al pacte de legislatura que van dur a terme el PPCV i UV després de les Eleccions a les Corts Valencianes de 1995. L'acord va donar la presidència de la Generalitat Valenciana a Eduardo Zaplana, del PPCV, amb el suport d'Unió Valenciana, que també formaria part del govern valencià aquella legislatura.

Plantilla:Infotaula esdevenimentPacte del pollastre
Tipusacord Modifica el valor a Wikidata
Data1995 Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Participant

Formació modifica

Des de l'Associació Valenciana d'Empresaris es va pressionar per a aconseguir l'acord estable de legislatura, si bé no es va interferir en el contingut.[1] També el president de la Confederació Empresarial Valenciana, José María Jiménez de Laiglesia, va estar present a la reunió on es tancaria l'acord.[1]

El nom el va posar un periodista, ja que el pacte es va tancar al despatx del president de l'Associació Valenciana d'Empresaris, Federico Félix, qui es dedicava al negoci dels pollastres.[1] A més, en acabar la reunió Vicent González Lizondo va declarar a la premsa que a la reunió "havien estat aclarint a qui li corresponia la cuixa i a qui el pit".[2]

Contingut modifica

Pel pacte, el PPCV governava la Generalitat i accedia a totes les conselleries excepte la d'Agricultura i Medi Ambient, que passà a les mans de Maria Àngels Ramón-Llin i Martínez, d'UV. En 1997, Unió Valenciana pressionaria per aconseguir dos conselleries: Agricultura i Pesca, per a Ramón-Llin i Medi Ambient, per a Jose Manuel Castellá, si bé les competències d'ambdues conselleries serien bàsicament les mateixes que les de la conselleria anterior. A més, Vicent Lizondo va ser investit President de les Corts Valencianes.[2]

En 1999, poc abans de les Eleccions a les Corts Valencianes d'eixe any, Unió Valenciana patiria una crisi interna quan diversos càrrec del partit, entre els quals destaca Àngels Ramón-Llin, abandonen el partit per a passar al PP. La crisi tindria lloc quan UV reconduïa la seua estratègia per a distanciar-se del PP alhora que estos iniciaven una estratègia per a apropar-se als votants regionalistes.[2] Finalment, Unió Valenciana quedaria fora de l'hemicicle després de les eleccions amb un 4,76% del vot vàlid total, i el PP assoliria la seua primera majoria absoluta en unes eleccions a les Corts Valencianes.

Referències modifica

Enllaços externs modifica