Pacte del pollastre
Es coneix per Pacte del Pollastre al pacte de legislatura que van dur a terme el PPCV i UV després de les Eleccions a les Corts Valencianes de 1995. L'acord va donar la presidència de la Generalitat Valenciana a Eduardo Zaplana, del PPCV, amb el suport d'Unió Valenciana, que també formaria part del govern valencià aquella legislatura.
| Tipus | acord  | ||
|---|---|---|---|
| Data | 1995 | ||
| Estat | Espanya | ||
| Participant | |||
Formació modifica
Des de l'Associació Valenciana d'Empresaris es va pressionar per a aconseguir l'acord estable de legislatura, si bé no es va interferir en el contingut.[1] També el president de la Confederació Empresarial Valenciana, José María Jiménez de Laiglesia, va estar present a la reunió on es tancaria l'acord.[1]
El nom el va posar un periodista, ja que el pacte es va tancar al despatx del president de l'Associació Valenciana d'Empresaris, Federico Félix, qui es dedicava al negoci dels pollastres.[1] A més, en acabar la reunió Vicent González Lizondo va declarar a la premsa que a la reunió "havien estat aclarint a qui li corresponia la cuixa i a qui el pit".[2]
Contingut modifica
Pel pacte, el PPCV governava la Generalitat i accedia a totes les conselleries excepte la d'Agricultura i Medi Ambient, que passà a les mans de Maria Àngels Ramón-Llin i Martínez, d'UV. En 1997, Unió Valenciana pressionaria per aconseguir dos conselleries: Agricultura i Pesca, per a Ramón-Llin i Medi Ambient, per a Jose Manuel Castellá, si bé les competències d'ambdues conselleries serien bàsicament les mateixes que les de la conselleria anterior. A més, Vicent Lizondo va ser investit President de les Corts Valencianes.[2]
En 1999, poc abans de les Eleccions a les Corts Valencianes d'eixe any, Unió Valenciana patiria una crisi interna quan diversos càrrec del partit, entre els quals destaca Àngels Ramón-Llin, abandonen el partit per a passar al PP. La crisi tindria lloc quan UV reconduïa la seua estratègia per a distanciar-se del PP alhora que estos iniciaven una estratègia per a apropar-se als votants regionalistes.[2] Finalment, Unió Valenciana quedaria fora de l'hemicicle després de les eleccions amb un 4,76% del vot vàlid total, i el PP assoliria la seua primera majoria absoluta en unes eleccions a les Corts Valencianes.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «¿Pacto del pollo? Hicimos lo que había que hacer: presionar a Zaplana y a Lizondo para que los dos partidos conservadores alcanzaran un acuerdo» Entrevista a Federico Félix a Las Provincias del 8 d'agost de 2010 (castellà)
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Unió Valenciana (1982-2008). Una aproximación Text d'Anselm Bodoque publicat originàriament a Papers 92, any 2009, pg. 197-225