Obre el menú principal

Vicent González i Lizondo

polític valencià i 2n President de les Corts Valencianes
(S'ha redirigit des de: Vicent González Lizondo)

Vicent González i Lizondo (Patraix, Ciutat de València, 22 d'agost de 1942[2] - 23 de desembre de 1996),[3] fou un polític valencià d'ideologia conservadora, figura capdavantera del moviment regionalista valencià conegut com a blaverisme.

Infotaula de personaVicent González i Lizondo
Biografia
Naixement 22 d'agost de 1942
València
Mort 23 de desembre de 1996(1996-12-23) (als 54 anys)
València
Causa de mort Infart miocardíac
Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats
14 de novembre de 1989 – 4 d'octubre de 1994
← -
Escudo de la Comunidad Valenciana.svg  President de les Corts Valencianes
1995 – 1996
Unió Valenciana.png  President d'Unió Valenciana
1992[1] – 1995
Activitat
Ocupació Polític
Partit Unió Valenciana
Família
Parella María Teresa Sánchez Morales
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Naix en 1942 al Carrer Folch i Cardona de la ciutat de València, a la casa familiar.[2] Va estudiar fins als catorze anys, edat en què es va posar a treballar[2] com a aprenent en un taller de metal·lúrgia. Va iniciar una carrera militar a la Marina Espanyola, que poc després abandonaria per a tornar a la vida civil. Va treballar com a agent comercial, i als 25 anys funda l'empresa de brotxes i pinzells Greco SA, a partir d'una altra empresa ja existent.[4]

Salt a la políticaModifica

Provinent del món faller,[5] concretament a la Falla Albacete-Marvà,[6] va ser membre de la Junta Central Fallera, considerant-se que el primer document gràfic de la seua vida pública data del 9 d'octubre de 1977.[4] El seu primer partir polític va ser Unió Regional Valenciana, que abandonaria junt a Miquel Ramón Izquierdo quan este es convertira en Esquerra Nacionalista Valenciana. Va ser este sector d'URV, junt a altres sectors de l'anticatalanisme valencià els qui crearen la Junta Permanent d'Unió Valenciana, organització que seria l'embrió del partit polític. Tot i que Vicent González Lizondo no formava part de la junta, va ser ell qui va registrar el partit en agost de 1982, oferint les sigles a la junta. Miquel Ramón Izquierdo i Vicente Ramos serien les cares visibles d'Unió Valenciana (UV), quedant Lizondo en segon pla, com a president provincial de València.[4] Vicent González Lizondo va enfocar la seua trajectòria política a la Ciutat de València, sent elegit regidor a l'Ajuntament en les eleccions municipals de 1983, càrrec que repetix en les de 1987. Quan l'alcalde Ricard Pérez Casado dimiteix el 30 de desembre 1988, González Lizondo presenta la seua candidatura amb el suport del Partit Popular (PP), però és derrotat per 14 vots a 13.[7]

En les eleccions generals de 1989 és elegit diputat per UV, essent portaveu del Grup Mixt.

Mercès al pacte amb el PP en les eleccions municipals de 1991, Lizondo seria primer tinent d'alcalde de València, però dimiteix a l'any següent després que un membre d'UV dimitira i la majoria PP-UV perdera la majoria a l'Ajuntament del cap i casal.

En les eleccions generals de 1993 González Lizondo torna a ser diputat, ara en solitari, i integrat al Grup Mixt. Però l'octubre de 1994 renuncia al seu escó de diputat, mesos després d'haver estat intervingut del cor i fou substituït per Josep Maria Chiquillo Barber.

Es presenta, però, a les eleccions autonòmiques de 1995, i aconsegueix ser diputat. Mercés al pacte del pollastre (tal com ell mateix l'anomenà), Eduardo Zaplana del Partit Popular abasta la presidència de la Generalitat Valenciana, i Lizondo és nomenat president de les Corts Valencianes com a contrapartida. A més, Unió Valenciana gestionaria també la Conselleria de Medi Ambient (reanomenada «de Mig ambient», d'acord amb les Normes del Puig).

Crisis internesModifica

A nivell intern, els enfrontaments de Lizondo amb altres membres del partit acaben saldant-se amb expulsions: Miquel Ramón i Izquierdo, Miquel Ramón i Quiles, Joan Oliver, Ramos Pérez i d'altres acabarien abandonant el partit, quedant la figura d'Hèctor Villalba com a successora natural del fundador del partit.[4]

El novembre de 1996, la nova direcció d'UV, encapçalada per Hèctor Villalba, expulsa González Lizondo acusant-lo d'"apropar-se" al Partit Popular.[8] Durant un ple del Parlament el 19 de desembre pateix un infart, i mor quatre dies després per una aturada cardíaca.[9]

ReferènciesModifica

  1. 1982-1997 Unio Valenciana - 15 anys fent valencianisme. Josep Maria Chiquillo, 1997. ISBN 84-87398-17-0
  2. 2,0 2,1 2,2 Vicente González Lizondo: Valencia, nuestra ciudad. ISBN 84-404-9199-9
  3. «Multitudinario adiós de los ciudadanos de Valencia a Vicente González Lizondo» (en castellà). ABC, 26-12-1996. [Consulta: 31 març 2012].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Recio, Carles. «Biografia para un presidente». A: Ass. Cult. Confluència Valenciana. La Concordia Valenciana (en (castellà)). V volum de "El Valencianismo". València: 1998, p. 13-19. ISBN 84-85928-63-6. 
  5. Tensiones en la Junta Central Fallera de Valencia entre conservadores y renovadores notícia a El País del 8 d'agost de 1982 (castellà)
  6. No deseo despedirme de los componentes de ahora sin tener un recuerdo muy especial para los falleros que ya no están entra nosotros, y a los que por otros motivos ya no están vinculados a la Falla pero que sé que la llevan en su corazón: (...) Vicente González Lizondo † (...) [consulta:2 d'abril de 2013]
  7. Villena, Miquel Ángel «El enfrentamiento con la Generalitat provoca la dimisión de Pérez Casado» (en castellà). El País, 31-12-1988.
  8. Unió Valenciana expulsa al seu fundador elmundo.es (castellà)
  9. «Muere Vicent González y Lizondo, presidente de las Cortes Valencianas» (en castellà). El Mundo, 24-12-1996.

Enllaços externsModifica