Pinus clausa
Pinus clausa és una espècie de conífera de la família Pinaceae endèmica del sud-est dels Estats Units. La fusta de Pinus clausa és un hàbitat important per a Neoseps reynoldsi, una espècie de sargantana que està amenaçada.
  | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 34050 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Classe | Pinopsida |
| Ordre | Pinales |
| Família | Pinaceae |
| Gènere | Pinus |
| Espècie | Pinus clausa Sarg., 1884 |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Pinus inops var. clausa |
| Exautor | Vasey |
| Distribució | |
 | |
Característiques modifica
És un arbre petit, de 5–10 m, que excepcionalment pot arribar als 21 m d'alçada. Les fulles són aciculars, per parelles, fan de 5 a 10 cm de llarg, i les pinyes fan de 4 a 8 cm de llarg. Aquestes pinyes estan adaptades al foc, ja que resten tancades durant molts anys (clausa = 'tancat'), fins que un incendi forestal natural destrueix els arbres madurs i obren llurs pinyes. Aleshores deixen anar les llavors que contenen a dins i tornen a sembrar el terra cremat. Algunes poblacions, però, ja que les pinyes s'obren i dispersen les llavors sense necessitat que hi hagi un incendi forestal.[1]
Distribució modifica
Es troba en dues zones separades, una al centre de la península de Florida, i l'altra a la península de la Florida occidental i la costa d'Alabama. Hi ha un buit aproximadament d'uns 200 km entre les dues poblacions (des d'Apalachicola fins a Cedar Key).
Ecologia modifica
Es limita en gran part a hàbitats sorrencs molt poc fèrtils, excessivament drenats i on la competència d'espècies de creixement més gran es minimitza per les dures condicions de creixement, intensa radiació solar, les sorres blanques de drenatge ràpid i les freqüents sequeres estacionals severes. Sovint és l'únic arbre de copa de l'ecosistema de matolls de Florida
Usos modifica
Aquest tipus de pi té una bifurcació densa que el fa inapropiat per a la producció de fusta, i s'utilitza principalment per fer-ne pasta de paper.
Referències modifica
- ↑ Moore, Gerry; Kershner, Bruce; Craig Tufts; Daniel Mathews; Gil Nelson; Spellenberg, Richard; Thieret, John W.; Terry Purinton; Block, Andrew. National Wildlife Federation Field Guide to Trees of North America. Nova York: Sterling, 2008, p. 70. ISBN 1-4027-3875-7. (anglès)
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pinus clausa |